El PP torna a imposar-se a les eleccions autonòmiques d’aquest diumenge 15 de març. Alfonso Fernández Mañueco guanya amb 33 escons, dos més que els obtinguts el 2022, però es queda lluny de la majoria absoluta fixada en 42 escons.
Els resultats d’avui confirmen que Vox es consolida com a tercera força, amb 14 parlamentaris, un més que fa quatre anys. No obstant això, no aconsegueix l’auge d’altres comunitats com Extremadura i Aragó.
El PSOE, liderat per Carlos Martínez, es manté en 30 escons, dos més que a l’anterior legislatura. Malgrat haver frenat el cicle de caigudes de comicis en altres comunitats, no aconsegueix sumar majoria amb la resta de forces a la seva esquerra. Podemos-Alianza Verde es queda fora de les Corts en obtenir només 9.221 vots (0,74%), perdent l’escó que tenia des del 2015. La coalició IU-Sumar-Verdes Equo, amb 27.588 paperetes (2,23%), tampoc ha aconseguit representació.
Els resultats per províncies confirmen la fragmentació i el càstig a les formacions regionalistes, amb un marcat «vot útil» cap al PSOE per «frenar la dreta». Unión del Pueblo Leonés (UPL) manté els seus tres representants, Por Àvila (PA) conserva el seu únic escó, però Soria ¡Ya!, perd dos dels seus tres procuradors obtinguts el 2022. En aquest sentit, l’enfonsament del partit de Sòria evidencia la dificultat de les plataformes provincials per mantenir el suport.
També destaca Ciutadans obté 4.317 i desapareix de l’últim parlament autonòmic on encara mantenia representació. Paral·lelament a això, l’abstenció, que ha vorejat el 35%, continua sent un important actor en la regió.
Vox es consolida com a tercera força
Mañueco ha celebrat la victòria i ha assegurat haver «pres bona nota» de «la necessitat de diàleg, acord i pacte». No obstant això, el president ha descartat qualsevol entesa amb el PSOE. El candidat de Vox, Carlos Pollán, ha advertit que la seva formació influirà «de manera determinant» i «farà valer» els seus vots per «canviar les coses mesura a mesura».
Castella i Lleó ha estat governada pel PP de manera ininterrompuda des de fa gairebé quaranta anys. L’any 2022, aquesta comunitat va fer història en ser la primera on Vox entrava en un govern de coalició. El juliol de 2024 aquest pacte es va trencar quan la direcció nacional va forçar la ruptura dels governs autonòmics pel repartiment de menors migrants.
Les eleccions d’ahir suposaven una prova a l’estratègia de Mañueco de governar en minoria sense el suport de l’extrema dreta. Els resultats electorals, però, no modifiquen la situació de 2022.
Continuisme, tot i la reconfiguració econòmica
La fi del model basat en la mineria i l’agricultura ha culminat en una reconfiguració econòmica amb nombroses implicacions econòmiques, socials i polítiques a Castella i Lleó. El pas a una economia de serveis i una agroindústria fortament monopolitzada ha donat dinamisme a l’eix Valladolid-Burgos. Alhora, però, el desplaçament del capital ha deixat la resta de regions en una situació de «perifèria» desindustrialitzada.
En aquest context de crisi, formacions com la UPL o Soria ¡Ya!, han intentat capitalitzar la voluntat de les classes mitjanes d’assegurar recursos i inversions. Tot i això, el seu discurs no ha quallat prou davant la pulsió del «vot útil al PSOE». De fet, l’anàlisi de la jornada electoral permet veure que el vot prové entorns urbans amb menor taxa d’atur i una alta proporció de titulats universitaris.
La dreta s’estén de forma transversal, des de les zones de rendes altes fins a les més empobrides. Tant el PP com Vox han aconseguit captar el vot en àrees amb nivells d’estudis inferiors i més desocupació, consolidant una bretxa educativa i econòmica que només es veu matisada per l’alta abstenció a les zones més despoblades. En aquest sentit, la formació d’extrema dreta de Carlos Pollán ha sabut canalitzar la frustració del petit empresariat agrícola i el món rural contra les directives de la UE i l’Agenda 2030, percebudes com una amenaça al mode de vida «tradicional».
Després de quatre dècades, el PP manté el control de la Junta, però la governabilitat de la regió depèn de l’extrema dreta de Vox.
