Amb una participació rècord del 83,5%, la més alta des de la reunificació en 1990, els alemanys van acudir a les urnes aquest 23 de febrer en eleccions parlamentàries anticipades. Els comicis van ser convocats després de la ruptura, a la fi de 2024, del govern de coalició entre el Partit Socialdemòcrata (SPD) del canceller Olaf Scholz, Els Verds i el Partit Liberal Demòcrata (FDP).
L’aliança conservadora conformada per Unió Demòcrata Cristiana (CDU) i Unió Social Cristiana (CSU), encapçalada per Friedrich Merz, va obtenir la majoria dels vots (28,5%), encara que sense aconseguir la majoria absoluta. En segon lloc va quedar Alternativa per a Alemanya (AfD), el partit d’ultradreta, que va aconseguir el seu millor resultat històric (20,8%) i es consolida com l’oposició. El gran perdedor de la jornada va ser l’SPD, que va sofrir la major caiguda en vots respecte a eleccions anteriors (-9,3%) i el seu pitjor resultat des del final de la segona guerra mundial (16,4%). Els Verds van baixar un 3,1% fins al 11,6%.
Impacte polític dels resultats
La CDU/CSU haurà de buscar aliats per a formar govern, ja que necessita 316 escons en el Bundestag per a obtenir una majoria. Entre les opcions de coalició possibles estan una aliança amb l’SPD, o amb l’SPD i els Els Verds. “Les negociacions seran complicades”, va admetre Merz, ja que els de Scholz es mostren poc inclinats a formar coalició amb el CDU/CSU, qui buscarà evitar un nou bloqueig polític.
El mapa electoral també va mostrar un canvi en les preferències dels votants. Una gran quantitat d’antics electors del SPD van migrar cap a la CDU/CSU, Els Verds van perdre suport tant en favor del bloc conservador com l’esquerra, Die Linke. L’ascens de AfD, que ha donat el millor resultat a l’extrema dreta des del final de la segona guerra mundial amb una pujada del 10,4% mostra el descontentament amb la crisi econòmica i la crispació sobre la migració.
