El magnat empresarial i polític populista Andrej Babiš, ha guanyat les eleccions parlamentàires a la República Txeca amb “Aliança de Ciutadans Descontents” (ANO), obtenint prop del 34% dels vots. Tot i el resultat, no ha assolit la majoria absoluta i haurà de buscar aliances per formar govern. Entre els possibles socis hi ha “Llibertat i Democràcia Directa” (SPD) i “Automobilistes per si Mateixos” (AUTO), dues formacions nacionalistes, conservadores i euroescèptiques. Fundat com a moviment “anticasta”, ANO va guanyar les eleccions del 2017 i va perdre el poder el 2021 davant d’una coalició opositora.
Malgrat la victòria, les negociacions podrien allargar-se, com ja va passar després de les eleccions del 2017. El president Petr Pavel ha advertit que només donarà suport a un executiu que garanteixi la permanència del país a la UE i a l’OTAN, així com la protecció de les institucions democràtiques, alhora que el govern necessita el vot de confiança de la Cambra Baixa (101 de 200 escons).
Conegut com el “Trump txec”, Babiš combina retòrica antipolítica, discurs populista i ús intens dels mitjans. La seva campanya s’ha centrat en habitatge, salut i pensions, amb un missatge de defensa dels “interessos nacionals”. Tot i proclamar-se proeuropeu i pro-OTAN, manté una línia crítica amb Brussel·les i reclama reduir el suport militar a Ucraïna.
La seva possible arribada novament al poder reforçaria el bloc eurocrític format per Hongria i Eslovàquia, amb els quals comparteix una visió nacionalista i pragmàtica respecte a Moscou. De fet, el 2024 Babiš va unir forces amb Viktor Orbán per crear el grup Patriotes per Europa al Parlament Europeu, que agrupa també l’Agrupació Nacional de Marine Le Pen, la Lliga de Matteo Salvini o Vox de Santiago Abascal.
Paral·lelament, Babiš continua sota sospita per possibles conflictes d’interessos relacionats amb el conglomerat Agrofert, que ell mateix va fundar i que reuneix centenars d’empreses agrícoles, químiques i mediàtiques a l’Europa Central. Tot i que el 2017 va transferir formalment la propietat a dos fons fiduciaris per complir la legislació, la Comissió Europea i Transparency International mantenen oberta la investigació, ja que el grup ha rebut centenars de milions d’euros en subvencions europees.
Amb Txèquia, Hongria i Eslovàquia al capdavant, el trumpisme europeu consolida posicions a l’Europa Central, erosionant el consens proeuropeu i impulsant un gir reaccionari dins la Unió Europea.
