L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que la celebració del Tour de França costarà 9.6 milions a la ciutat. El contracte acorda que el pagament es durà a terme en tres imports: 3.025.000 d’euros aquest mateix any 2024, 3.630.000 euros l’any que ve i 3.025.000 euros l’any 2026.
L’executiu municipal i l’empresa Amaury Sport Organisation, propietària del Tour de França, han acordat que Barcelona serà la seu de l’etapa inicial de la 113a edició de la competició, que es durà a terme el mes de juliol de 2026. A més del Grand Départ, el contracte també estipula que les tres primeres etapes de la competició tindran lloc en territori català.
Barcelona, capital dels grans esdeveniments esportius
La inversió pel Tour de França, que costarà 9.6 milions d’euros, ha estat explicada pel consistori, que ha destacat la importància d’acollir “un dels 10 esdeveniments esportius de referència internacional”. Afirmen que durant aquells dies, Barcelona es convertirà en “la capital del ciclisme”.
El govern de Collboni haurà de tenir més cura en la coordinació de l’esdeveniment de la que va tenir l’estiu passat amb la Vuelta Espanya. Barcelona acollia una etapa de la competició espanyola després de seixanta anys, i la jornada quedaria marcada per la polèmica. El mal temps i la poca planificació van esborronar la festa que l’Ajuntament havia preparat. Els ciclistes van titllar de “perilloses” i “inacceptables” les condicions en què van competir.
És de domini públic el gust del govern de Collboni per les grans competicions esportives. El proletariat de la ciutat, i especialment el de la Barceloneta, encara té ben present la Copa Amèrica. I les imatges dels monoplaces de la Fórmula 1 derrapant per passeig de Gràcia encara són molt properes. Però aquesta predilecció per les grans ocasions no és exclusiva de Collboni. Barcelona ha basat la seva projecció internacional a base de macroesdeveniments deficitaris. Les exposicions universals de principis de segle, el Congrés Eucarístic, els Jocs Olímpics i el Fòrum de les Cultures han servit per modelar a gust de les classes dominants la fisonomia de Barcelona i aguditzar la despossessió del proletariat barceloní.
