Skip to main content
Un mitjà per la lluita de classes

El PP i VOX investeixen el nou president de la Generalitat Valenciana

La dreta parlamentària escull Pérez Llorca com a nou president del govern del País Valencià que substitueix Carlos Mazon, un any després de la DANA i la seva gestió criminal.


28 de novembre de 2025

Ahir dijous 27 de novembre les Corts Valencianes van investir Juan Francisco Pérez Llorca, alias «Juanfran», president de la Generalitat Valenciana amb els vots favorables del PP, el seu partit, i de VOX.

«Juanfran» Pérez Llorca, empresari turístic reconvertit en polític professional

El nou president de la Generalitat Valenciana ha estat lligat tota la vida al sector del turisme, i ha regentat durant anys un hotel, juntament amb les seves germanes, a Santa Pola (Baix Vinalopó). Va entrar en política afiliat al Partido Popular en la seva joventut fa més de dues dècades, primer com a regidor a Finestrat (Marina Baixa) fins a esdevenir alcalde, càrrec que ha compaginat els últims anys amb ser diputat a les Corts Valencianes.

El nou pacte de la dreta institucional al País Valencià

Persona de confiança i amic personal de Carlos Mazon, Pérez Llorca arriba al poder després d’un pacte entre el Partido Popular i VOX, i en un moment en què la investigació judicial sobre la gestió criminal de la DANA està estretint el cercle sobre l’ara expresident Mazon.

En el seu discurs d’investidura, Pérez Llorca ha seguit el guió marcat per VOX i l’agenda reaccionària identificant la immigració com a “un problema” i vinculant-la amb la criminalitat. També ha endurit la retòrica del seu propi partit i l’ha acostat a la de la formació liderada per Santiago Abascal quan ha parlat sobre les polítiques europeistes relacionades amb el sector primari.

D’aquesta manera, la dreta institucional segella un nou pacte després de l’acord signat per PP i VOX l’any 2023, gràcies al qual va ser investit Carlos Mazon. Amb aquell acord, les dues formacions es comprometien a fer efectius 50 punts programàtics centrats en el suport a l’empresariat i els rendistes, promoció encara més del turisme, l’espanyolització d’À Punt, la discriminació del valencià, retallades en ajuts socials o la hipervigilància sobre la població migrant, entre d’altres.


Contingut relacionat