El Partit Popular (PP) ha guanyat les eleccions autonòmiques a l’Aragó celebrades ahir diumenge 8 de febrer de 2026, amb 26 dels 67 escons. Tot i això, aquesta pírrica victòria ve acompanyada d’una pèrdua de dos diputats respecte al 2023.
El seu candidat, Jorge Azcón, depèn ara per complet de Vox per formar govern. La formació feixista ha duplicat la seva representació, passant de 7 a 14 diputats, consolidant-se com a clau indispensable de la legislatura.
Continuarà l’aliança d’ultradreta a l’Aragó
Aquesta dependència s’ha reforçat malgrat que Azcón va convocar els comicis anticipats precisament després de trencar les negociacions amb Vox per aprovar els pressupostos del 2026. L’objectiu declarat del PP era aconseguir un govern estable sense necessitat de la formació de Santiago Abascal.
No obstant això, els resultats han frustrat aquesta fita. En la seva compareixença, el líder conservador va celebrar una victòria «clara, nítida, inequívoca», però no va fer cap menció al resultat que el lliga al seu soci necessari.
Desfeta de l’esquerra reformista i la dreta regionalista
La nit electoral ha reconfigurat les Corts amb diverses derrotes històriques. El PSOE, amb Pilar Alegría com a candidata, ha caigut al que la seva formació va qualificar de «sòl històric», amb 18 diputats, cinc menys. A més a més, Podem desapareixen de la cambra autonòmica i IU-Sumar amb prou feines han aconseguit un escó.
L’històric Partit Aragonès (PAR), garant del regionalisme de dretes, ha desaparegut també de les Corts. Des de la dècada dels 80, el PAR havia estat el partit frontissa del govern autonòmic durant diverses legislatures. El PP havia estat el seu soci preferent i el seu electorat ha mantingut una evolució decreixent en els últims anys, fins a la desfeta definitiva.
Chunta Aragonesista resisteix l’embat d’ultradreta
L’únic partit que va capitalitzar el descontentament dins de l’espectre no conservador va ser Chunta Aragonesista (CHA), que va duplicar els seus escons fins als sis. El seu candidat, Jorge Pueyo, va afirmar que la seva formació es converteix «en la referència d’esquerres a Aragó». Sobre el resultat, matisa: «és bo per a la Chunta Aragonesista, però dolent per a Aragó».
Amb aquests resultats sobre la taula, el govern autonòmic queda supeditat a l’estabilitat d’un pacte entre el PP i una Vox amb un poder de negociació ampliat per als feixistes.
La Franja de Ponent, avança la ultradreta però aguanta el vot progressista
Els resultats electorals a les comarques de la Franja de Ponent constaten l’avenç de Vox i la resistència del vot progressista, per la mínima, en àmplies zones. La Ribagorça, el Matarranya i el Baix Aragó es resistirien a la dretanització generalitzada, a diferència de la Llitera i el Baix Cinca.
