Darrere de l’habitatge, l’alimentació és una de les principals fonts d’estrès econòmic de moltes llars. Els preus dels aliments han augmentat 34% a l’estat espanyol en els últims cinc anys, productes bàsics com la llet, la carn o la mantega s’han encarit fins a un 50%, i d’altres com l’oli d’oliva o el cafè s’han encarit fins a un 80%. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe “Per què puja la cistella de la compra? El paper de l’oligopoli alimentari i propostes per un canvi de model”, elaborat per IDRA.
Segons el document, l’encariment no és només conseqüència de tendències macroeconòmiques globals -com ara els costos energètics, les disrupcions logístiques, els conflictes geopolítics o els moviments financers-, sinó del control creixent d’un petit grup de grans corporacions que dominen tota la cadena alimentària.
A escala global, cinc multinacionals —ADM, Bunge, Cargill, COFCO i Louis Dreyfus— controlen entre el 70% i el 90% del comerç mundial de cereals. Entre 2021 i 2022, aquestes corporacions van incrementar els seus beneficis entre un 75% i un 300% respecte a anys anteriors. A l’estat espanyol, sis grups —Vall Companys, Ebro Foods, bonÀrea, Nestlé, Coca-Cola Europacific Iberia i el Grup Fuertes— van sumar 1.281 milions d’euros en beneficis el 2024, mentre que les grans distribuïdores (Mercadona, Carrefour i Lidl) van obtenir més de 7.500 milions.
L’informe identifica diverses estratègies corporatives que expliquen aquest augment: la integració vertical per controlar producció i distribució, la coordinació per apujar preus, la precarització laboral i, fins i tot, la creació d’escassetat artificial per influir en el mercat. També apunta que la financerització dels aliments, especialment des de la crisi de 2008, ha provocat una desconnexió entre preus i producció real.
Aquest oligopoli de la fam ha agreujat la desigualtat alimentària. L’augment sostingut dels preus impacta sobretot les llars amb menys ingressos, que ja destinen una gran part del pressupost a l’habitatge i als subministraments bàsics. Això deixa poc marge per a l’alimentació, de manera que qualsevol pujada es converteix en una pressió directa sobre la seva economia i la seva salut.
A més, el fenomen de la “cheapflation” -l’encariment selectiu dels productes més barats dins d’una mateixa categoria-, ha empitjorat la situació: entre 2021 i 2024, els aliments de gamma baixa han pujat un 37%, mentre que els de gamma alta només un 23%, ampliant encara més la bretxa social i nutricional.
L’informe conclou que menjar s’està convertint en un luxe per a una part creixent de la població i reclama repensar el model agroalimentari per evitar que el sistema actual continuï alimentant l’encariment i les desigualtats socials.
