Des del passat 17 d’octubre, Mauritània compta amb dos nous centres de detenció per a persones migrants, incloent-hi menors i nadons lactants. Les instal·lacions, inspirades en els CATE de les Illes Canàries i situades a Nouakchott i a Nouadhibou –a la frontera amb el Sàhara Occidental ocupat pel Marroc– han estat construïdes per la Fundació Internacional i per a Iberoamèrica d’Administració i Polítiques Públiques (FIIAPP).
Malgrat presentar-se com una entitat de cooperació, en aquest projecte actua com una peça clau de la política exterior policial espanyola. L’obra supera l’1,1 milions d’euros i ha estat finançada amb diners públics i amb el Fons Fiduciari d’Emergència de la UE.
Batudes arbitràries i participació de l’estat espanyol
Investigacions periodístiques revelen que el règim maurità realitza batudes amb el suport logístic, econòmic i informatiu de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i el CNI per aturar de manera arbitrària persones negres, inclosos nens en edat lactant.
Les persones detingudes són desposseïdes de totes les seves pertinences i retingudes en condicions infrahumanes: sense aigua, sense menjar i sense accés a banys. Cada setmana, agents de la Policia Nacional espanyola visiten els centres per prendre empremtes i fotografies. Després de dies de detenció, molts migrants són abandonats en zones remotes com Gogui, a la frontera desèrtica amb Mali.
Aquestes polítiques arriben en un moment en què la FIIAPP apareix vinculada al cas Mediador, l’escàndol de corrupció que implica l’exdiputat socialista Juan Bernardo Fuentes, el general de la Guàrdia Civil Francisco Espinosa Navas i l’intermediari Marco Antonio Navarro Tacoronte.
Un mur europeu delegat al sud
El 8 de maig del 2024, el govern espanyol va adjudicar a la constructora CADG les obres de les presons. Tres mesos després, Pedro Sánchez i Ursula von der Leyen viatjaven a Nouakchott per prometre més de 500 milions d’euros al govern del general Mohamed Ould El Ghazouani. I, en els últims anys, l’Executiu espanyol ha augmentat la transferència d’intel·ligència i equipament policial al règim maurità.
El model no és una excepció. Sánchez replica la fórmula de Meloni a Albània i consolida Mauritània com a peça central de la seva estratègia de contenció migratòria, especialment cap a les Illes Canàries. El règim maurità, fortament dependent del finançament europeu, assumeix el paper de gendarme exterior de la UE a canvi de recursos econòmics, tecnologia i suport diplomàtic.
El resultat és devastador: les rutes migratòries es desplacen cap a itineraris cada vegada més llargs i mortals. Només el 2024, més de 10.000 persones van morir intentant arribar a Espanya per mar —30 al dia— segons Caminando Fronteras.
La complicitat espanyola en l’externalització repressiva
Des de fa dues dècades, Espanya és pionera en l’externalització del control migratori i ha servit de model per a les polítiques europees actuals. Malgrat els informes que denuncien abusos sistèmics a Mauritània, l’Estat espanyol hi continua ampliant suport logístic, financer i de seguretat sota lemes de “cooperació”.
Aquesta relació revela la complicitat directa de l’estat espanyol en la vulneració dels drets humans.
