El Departament de Justícia està valorant la possibilitat d’implantar, en els propers mesos, una nova eina d’intel·ligència artificial (IA) que facilita la lectura de textos i l’elaboració de sentències. Anomenada AI4JUSTICE i elaborada conjuntament pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, el Departament de Justícia i l’empresa Connecthink, de moment es tracta d’una prova pilot. Des del setembre passat, el sistema ha estat provat per quatre magistrats de l’Audiència de Barcelona.
Reducció de temps i costos
Aquesta aplicació és capaç de llegir els expedients, analitzar casos similars prèviament resolts i redactar les sentències a partir de la informació recollida. L’objectiu és, segons el Govern, agilitzar la redacció de les sentències i alleujar la càrrega burocràtica del servei judicial. Els promotors de la iniciativa afirmen que els processos judicials podrien passar de durar dues hores a tan sols 20 minuts. A més, l’estalvi de treball dels jutges en termes temporals redundaria en un estalvi econòmic que es calcula en mig milió d’euros anuals. La idea darrere de l’automatització dels processos és doncs maximitzar els beneficis tot reduint els costos.
Aplicació en casos simples, però futur obert
Inicialment, només es podrà fer servir per procediments senzills, que no impliquin interpretacions jurídiques complexes i que es caracteritzin per la seva naturalesa repetitiva, com clàusules de sòl d’hipoteques o queixes de la ciutadania d’entitats o companyies aèries. Tanmateix, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va afirmar al Congrés Govern Digital, celebrat el passat dimecres, que la intenció és “estendre-la progressivament”.
L’eina funciona a partir de cerques semàntiques entre sentències prèvies del mateix jutge així com del rastreig de la jurisprudència a la base de dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), on s’emmagatzemen totes les sentències. Havent recollit la informació, la IA redactaria la sentència que més s’assembli a una d’anterior.
Reptes i problemes de l’ús de l’IA en l’àmbit jurídic
Tot i que la proposta ha estat ben acollida pel Poder Judicial i de moment es limita a la redacció de sentències senzilles, l’ampliació del seu ús a casos més complexos, que ja ha estat insinuada, presenta un seguit de problemes. La IA és útil i eficaç en l’anàlisi de grans volums de dades i l’aplicació de patrons, però no té la capacitat d’entendre el context, les subtileses i matisos de les interpretacions més intricades, ja que una màquina no té la sensibilitat d’un humà. En aquest sentit, els jutges interpreten les lleis i les seves aplicacions tenint en compte l’evolució de la societat; en canvi, la IA es basa en regles i patrons preestablerts i no és flexible ni capaç de fer ajustos morals contextuals. Tot sistema d’intel·ligència artificial incorpora els biaixos i prejudicis inherents a les dades amb què s’ha entrenat, fet que pot condicionar les decisions i perpetuar o amplificar els discursos discriminatoris existents a la societat en el sistema judicial.
A part, l’ús de la IA planteja problemes en termes d’explicabilitat i responsabilitat que afectarien negativament la transparència imprescindible dels processos judicials, que han de ser comprensibles per a totes les parts. En cas que la IA prengués una decisió equivocada, seria difícil atribuir responsabilitats. D’altra banda, la IA tindrà accés al processament de grans quantitats de dades personals, sensibles i confidencials, motiu pel qual la protecció de la privacitat de les persones és un dels reptes més importants.
