Després de mesos de negociació, el Govern d’Illa ha anunciat dos acords clau per garantir la seva governabilitat i mantenir oberta la via del suport parlamentari: un amb En Comú Podem, per crear una unitat antidesnonaments i activar el registre de grans tenidors, i un altre amb Esquerra Republicana, per reformular el decret de renovables.
Sobre el paper, els pactes poden projectar compromís social i territorial. Darrere el titular, però, quin és el contingut?
Una unitat per frenar desnonaments, però sense poder judicial
El pacte amb els Comuns inclou la creació d’una unitat antidesnonaments i la posada en marxa del registre de grans tenidors. L’objectiu, segons el Govern, és “posar ordre i coordinació” en la lluita contra l’emergència de l’habitatge.
La Generalitat també preveu incorporar al parc públic els 843 pisos adquirits a ImmoCaixa, amb l’opció d’ampliar-ne el nombre a més d’un miler abans d’acabar l’any.
Tot i el discurs conciliador, hi ha un fet essencial: la nova unitat no té competències per suspendre llançaments ni paralitzar execucions. La seva principal funció serà de mediació i prevenció abans que els casos arribin a jutjats.
Renovables: més veu local, però amb el mateix desequilibri estructural
El segon acord amb Esquerra, busca resoldre la conflictivitat territorial pel desplegament de les energies renovables, especialment a les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona, on es concentren prop del 40% de la potència projectada a Catalunya.
El nou decret —que substitueix el que va decaure al juliol per falta de suports— introdueix canvis per donar més pes al món local: limitació d’instal·lacions en sòls de regadiu i revisió del concepte d’“interès general superior”.
Tot i el discurs del “consens territorial”, experts i col·lectius locals assenyalen que aquesta “descentralització” no corregeix els desequilibris socials ni econòmics que envolten el model energètic. El poder de decisió continua en mans dels grans promotors privats, els projectes ja autoritzats es mantenen intactes, i la majoria dels municipis no tenen ni els recursos ni la capacitat tècnica per oposar-s’hi de manera efectiva.
Els pactes amb els Comuns i Esquerra garanteixen a Illa suports clau per als pressupostos del 2026, però el contingut revela més un moviment tàctic de supervivència política que una aposta per una transformació real. El president presenta aquests acords com un punt d’inflexió, però el fons del model continua intacte: una crisi de l’habitatge sense precedents i una transició energètica encallada, totes dues subordinades als interessos del capital privat.
