Fa escassos dies, el tribunal correccional de Perpinyà decretava la nul·litat del procés judicial obert contra el mitjà de comunicació L’Empaillé arran d’una denúncia del cap de la policia municipal de Perpinyà, Philippe Rouch.
El «caid» de Perpinyà, ofès.
Philippe Rouch va ser nomenat cap de la policia municipal per l’alcalde feixista Louis Aliot l’any 2020. El periòdic trimestral L’Empaillé va publicar l’any 2023 un reportatge sobre els tres primers anys de mandat de la formació ultranacionalista i xenòfoba a la capital del Rosselló titulat «Perpinyà: Purga a la ciutat».
L’article criticava la gestió d’Aliot –que també és vicepresident del Reagrupament Nacional de Le Pen– i afirmava que havia «contractat un caid de la policia nacional parisenca, Philippe Rouch» per reformar la seva policia municipal.
«Caid» és mot d’origen àrab que el DIEC defineix com a «oficial públic que té funcions de governador, de jutge i de cap militar». Ara bé, en francès «caid» també s’empra col·loquialment amb el significat pejoratiu de «noi dolent que imposa la seva autoritat als altres» o, directament, «líder d’una banda».
El cap de la policia municipal va presentar una demanda per «injúria pública» contra la publicació occitana i va reclamar 5.000 € per danys i perjudicis.
Perpinyà, la ciutat amb més policia municipal per habitant a l’estat francès
En una entrevista al mitjà alternatiu Basta!, Yann Bureller, membre de L’Empaillé, contextualitza que Aliot ha convertit Perpinyà «en una de les ciutats amb el nombre més alt d’agents de policia municipal per habitant», augmentant la plantilla fins a superar els 200 agents.
Bureller afegeix que Aliot també ha creat l’anomenat Grup Operatiu de Suport Tàctic, una divisió nocturna els agents de la qual «porten una insígnia que representa una calavera vikinga». D’ençà que Rouch és cap de la policia municipal, els casos de brutalitat policial han augmentat a Perpinyà, segons activistes locals.
«Aquesta escenificació és el que ens va portar a utilitzar el terme “caid”», explica Bureller. «Res que no transmeti ja a través de les seves declaracions públiques», rebla.
La judicialització com a mordassa repressiva
Bureller denuncia que aquest procés pretenia emmordassar i soscavar un mitjà independent i crític com L’Empaillé. «Per a Philippe Rouch, el procediment no costa res: els honoraris del seu advocat surten dels pressupostos municipals», assenyala.
Finalment, després de la vista del 8 de gener, el tribunal va declarar la nul·litat del procés atès que «no es va respectar el dret a no declarar durant la fase d’instrucció del director de la publicació», Simon Grysole. D’aquesta manera, el tribunal no va dictaminar si el terme «cai» és o no un insult.
En declaracions al mitjà Made In Perpignan, Grysole expressava la seva frustració malgrat la victòria: «Havia preparat una declaració que m’hauria agradat llegir sobre els perills de la política d’extrema dreta municipal. Això és el que hem investigat i això és contra el que lluitem com a diari activista. No ho amaguem».
L’Empaillé agraïa els suports rebuts en un comunicat on es reafirmava en els principis del mitjà: «Més que mai, continuarem investigant l’extrema dreta i sent el relleu de totes les lluites per lliurar contra aquests personatges perillosos, ja siguin a les ciutats de Reagrupament Nacional, a l’Assemblea o en grupuscles neofeixistes arreu del territori. Llarga vida a la premsa lliure i visca la resistència antifeixista!».
