Dimecres Dinamarca va anunciar l’enviament de tropes i de maniobres militars conjuntes a Groenlàndia juntament amb altres aliats de l’OTAN. A més, va anunciar un reforç del pressupost militar a l’illa, el qual inclou més inversions en tecnologia militar com ara drons o satèl·lits.
La reunió a Washington
La decisió arriba després que el mateix dimecres es reunissin a Washington el ministre d’assumptes exteriors danès i la seva homòloga groenlandesa, Lars Løkke Rasmussen i Vivian Motzfeldt, amb Marco Rubio, secretari d’Estat dels EUA. L’encarregat de moderar la reunió va ser J.D. Vance, home de confiança de Trump.
Durant la reunió les dues parts van ser incapaces d’arribar a un acord. Per la banda dels europeus es va exigir que es respectés la integritat territorial i el dret a l’autodeterminació de Groenlàndia.
El moviment dels europeus
Així mateix, dijous al matí el president francès, Emmanuel Macron va declarar que França també hi enviaria tropes, així com la realització de maniobres militars conjuntes amb Dinamarca, tal com ho ha fet Suècia. Alhora, el govern espanyol ha anunciat també al matí del dijous la seva possible participació del país seguint l’exemple de França.
Altres països com Noruega o Alemanya han limitat de moment l’enviament d’efectius militars a tasques de reconeixement. L’objectiu: explorar vies de reforçar la seguretat i la col·laboració dels europeus i l’OTAN a l’Àrtic.
Aquest desplegament d’avions, soldats i vaixells, alhora que s’augmenta el pressupost militar a Groenlàndia cerca tranquil·litzar Donald Trump. El magnat nord-americà assegura estar preocupat per la presència de vaixells russos i xinesos en la zona. Aquesta comportaria un risc per als Estats Units, segons ell.
El president dels EUA ha repetit en diverses ocasions que l’annexió de l’illa és vital per a la seguretat del país. Aquesta retòrica, semblant a l’emprada per a l’agressió a Veneçuela, obvia l’interès que els nord-americans tenen també en els recursos de Groenlàndia com ara les terres rares.
