El dilluns 6 d’octubre, a penes 15 hores després d’haver presentat el seu govern, el primer ministre francès, Sébastien Lecornu, va presentar la seva dimissió al president de la república Emmanuel Macron qui la va acceptar. Ho va fer 27 dies després d’assumir el càrrec, cosa que el converteix en el primer ministre més efímer de la Va República francesa.
L’Executiu presentat per Lecornu va trobar-se amb el rebuig tant de l’oposició com dels socis del govern, com Bruno Retailleau, líder dels Republicans. Aquest i altres van criticar durament la inclusió d’antics ministres macronistes en el govern, uns 13 dels 18 totals, la major part d’ells de centredreta, com ara Bruno Le Maire, antic ministre d’economia, el qual és percebut com el responsable de la complicada situació financera que travessa França en l’actualitat. La inclusió de Le Maire i altres ministres de l’executiu anterior ha faltat a les promeses de “trencament” amb l’antiga administració fetes per Lecornu als seus socis del bloc comú.
Macron, tot i haver acceptat la dimissió del primer ministre, li ha encomanat la responsabilitat de mantenir les últimes negociacions per definir una plataforma d’acció i estabilitat per al país. Lecornu ha declarat que dimecres a la nit comunicarà “si això ha estat possible”. Des de l’oposició, Marine Le Pen i Jordan Bardella, tots dos de la formació d’ultradreta Reagrupament Nacional, han demanat la dissolució del govern o fins i tot la dimissió del president del govern. D’altra banda, Jean-Luc Mélenchon, líder de La França insubmisa, ha presentat junt amb els ecologistes i els comunistes una moció de censura per al president de la república, la qual serà examinada per l’Assemblea nacional dimecres al matí.
La dimissió del quart primer ministre en dos anys deixa afectat el govern d’Emmanuel Macron i obre la porta a la possible celebració de nous comicis. El bloqueig polític que travessa França també ha repercutit sobre l’economia. La caiguda de la borsa francesa hores després de l’anunci de Lecornu, així com les crítiques als plans d’austeritat impulsats pel govern anterior o la polèmica taxa Zucman, un impost sobre les rendes més altes del país, seran claus a l’hora de la formació d’un futur govern de la nació.
