La cita va combinar formació política amb propostes d’oci i, segons l’organització, va ser concebuda com un “gran espai polític i cultural obert a tota la joventut treballadora”.
El programa va incloure conferències, tallers, actuacions artístiques, concerts i activitats esportives. Entre els tallers van figurar sessions d’autodefensa, lettering, serigrafia, oratòria i muralisme; mentre que els espectacles van abastar un recital poètic en suport a Palestina, jotes castellanes i diversos concerts de grups com Nerve Agent, Biznaga, Sozorras, J Martina, Kaparrak, La Traba i La Jime.
Les xerrades van abordar múltiples qüestions sota títols com El dret a la revolució, Aprendre del passat, confrontar el present, Reptes i perspectives de la militància revolucionària o Reconstruir el projecte comunista. Segons els seus organitzadors, l’esdeveniment va buscar reforçar Adelante com un espai de referència per a la joventut socialista, fruit d’una “gran tasca organitzativa i militant”. Al seu judici, la trobada representa “un pas important per a organitzar a centenars de joves disposats a lluitar per la causa comunista”.
L’acte polític central va tenir lloc el dissabte a la tarda. Membres de CJS van fer una crida a la joventut treballadora a reorganitzar-se davant el que descriuen com un context de derrota: “No és només que la joventut treballadora no estigui guanyant, és que està perdent”, afirmava una portaveu.
L’organització va denunciar el paper de “els empresaris que ens exploten”, “els mitjans de l’oligarquia”, “les porres de la Policia” i “les penes dels jutges”, i va assenyalar que “literalment ens han robat les nostres armes”, en referència a la integració de les cúpules sindicals en l’aparell estatal i a la substitució del socialisme per “tota classe de reformismes”.
CJS va defensar que l’única alternativa viable és “reconstruir tot el que ens han pres” i va tancar la seva intervenció reivindicant l’organització política independent de la classe treballadora com a eina per a transformar la societat: “Així com la burgesia té els diners, l’organització és l’arma de la nostra classe”. Enfront de la “esquerra reformista i corrupta”, l’organització va cridar a construir “un partit del proletariat” i va sostenir que “la nostra única caixa de supervivència és l’organització revolucionària del proletariat”. En aquesta línia, va instar a combatre “el rearmament dels Estats capitalistes” mitjançant “el rearmament polític de la classe treballadora”.
