Els caps de la Policia Local del País Valencià han activat una campanya legislativa per a autoritzar la dotació d’armes llargues a les seues unitats, invocant la Llei Orgànica 2/1986 i la Llei 17/2017 que defineixen aquests cossos com “instituts armats sense diferenciació de calibres”.
L’anàlisi interna de l’Asociación de Jefes de Policía Local de Alicante (AJPLA) afirma que “no existeix barrera legal autonòmica per a aquesta mesura” i qualifica d'”error” el Reial Decret 740/1983, emprat històricament per a denegar la seua tinença. La iniciativa, que ja circula entre alcaldes de la província, proposa l’adquisició directa de rifles, escopetes, carrabines i fusells sense intervenció estatal prèvia.
El precedent immediat és Múrcia, on l’Asamblea Regional va aprovar en 2024 la dotació d’armes llargues, tassers i gas pebre a policies locals, argumentat “necessitats operatives” similars. A Moraleja de Enmedio (Madrid), les patrulles municipals porten rifles des de fa anys sota l’Ordre INT/703/2006 que distingeix les municions col·lectives sense imposar límits explícits d’ús. Aquests casos il·lustren la dotació material amb encara més capacitat letal en l’àmbit local, sense protocols unificats d’entrenament, auditoria o rendició de comptes davant instàncies superiors.
La proposta valenciana eludeix qualsevol referència a mecanismes de control extern; no esmenta ni comissions de supervisió, ni registres obligatoris de trets ni revisions periòdiques d’autorització. En basar-se en l’autonomia municipal per a l’adquisició, el document d’AJPLA habilita els ajuntaments a decidir el calibre i la quantitat d’armament sense passar per la Intervención de Armas de la Guardia Civil, cosa que trenca l’esquema tradicional de centralització estatal.
El debat sobre la proliferació d’armes en les policies locals es produeix en un context en què els protocols en les mateixes comissaries en teoria “superiors” en seguretat com les de la Policia Nacional queden en entredit. Un exemple recent és el furt d’un revòlver reglamentari i una placa identificativa a la comissaria de la Policia Nacional a Iruñea (Nafarroa), un edifici amb càmeres de seguretat i estrictes controls d’accés. Dues setmanes després del succés, la investigació no ha esclarit públicament com es van poder produir aquestes sostraccions en un espai restringit, cosa que genera seriosos interrogant sobre el que podria succeir si s’introduïren armes llargues en comissaries de la Policia Local.
