La plataforma «Ens costa la vida», amb el suport de IAC Sindicat, la CGT Catalunya, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, la COSHAC i el Sindicat de Llogateres, ha anunciat que l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB), a Plaça Universitat es convertirà en un «centre neuràlgic» per preparar la vaga general de l’11 de novembre. Es realitzarà una ocupació que començarà a partir de la tarda d’aquest dilluns.
La UB es convertirà en un punt de trobada dels comitès de vaga dels treballadors, on es duran a terme assemblees i les tasques logístiques necessàries per garantir l’èxit de la convocatòria de l’11 de novembre. L’espai, batejat com a «Casa de la Vaga», també acollirà xerrades, activitats i actuacions artístiques que complementaran la preparació de la jornada de vaga.
Els promotors de l’espai a la UB consideren que el moviment per l’habitatge i en contra l’encariment de la vida es troba en un moment decisiu. En aquest sentit, afirmen que «Som en un punt d’inflexió de la lluita pel dret a l’habitatge i contra el cost de la vida i cal una espiral de mobilització continuada». També subratllen que «la participació a la Casa de la Vaga és oberta a tothom que tingui ganes de col·laborar-hi, d’informar-se dels seus drets o de conèixer tot el que està en joc».
Precedents durant el cicle de mobilitzacions de la crisi del 2008
Durant el cicle de protestes emmarcat en l’esclat de la bombolla immobiliària i conseqüent crisi financera de l’any 2008, també es va impulsar alguna iniciativa semblant. Per la vaga del 29 de setembre de l’any 2010, es va ocupar l’edifici del banc de crèdit espanyol -actual botiga de l’Apple de Plaça Catalunya-. L’edifici va estar ocupat un total de 4 dies, entre el 25 i el 29 de setembre de 2010.
La iniciativa va impulsar-se desde diferents sectors dels moviments socials que volien impulsar una dinàmica independent a Comissions Obreres i UGT, en un context de màxima tensió social i política. En aquell espai, s’hi feien activitats de difusió de la vaga i també era un punt de trobada pels diferents comitès territorials.
La iniciativa volia anar més enllà de la vaga general i convertir l’edifici en un espai de trobada, debat i organització col·lectiva. Es volia donar veu a col·lectius que sovint no podien fer vaga, com les persones aturades, les treballadores precàries o les migrants, i fomentar xarxes de solidaritat i suport mutu. Sota el lema «Quina és la teva vaga?», es proposaven noves formes de lluita per fer front a la crisi, les desigualtats i la precarietat. La voluntat era que l’organització col·lectiva tingués continuïtat més enllà del 29 de setembre, entenent la vaga com un procés de transformació social i no com una protesta puntual.
