Dimecres 26 el president dels EUA, Donald Trump, va fer públic l’enviament d’una flota encapçalada pel portaavions Abraham Lincoln a les costes de l’Iran. Aquest portaavions nuclear és el més gran del qual disposa el país i va estar una de les peces clau en l’agressió imperialista a Veneçuela d’inicis d’any.
Una amenaça exterior i interior
L’amenaça dels EUA arriba després de setmanes de mobilitzacions a l’Iran. La repressió a les protestes ha encès una allau de crítiques de mitjans i líders occidentals. Tanmateix, l’Iran ha denunciat la inferència d’Israel i dels nord-americans en la instigació de les protestes o la condemna selectiva. És el cas d’Israel, que comet un genocidi des de fa gairebé un segle contra els palestins.
A més, l’Iran va advertir que qualsevol intent d’intervenció militar al país per part de Washington tindria com a resposta un atac a Tel-Aviv. Així, el govern de la República Islàmica ha desplegat tropes a l’estret d’Ormuz per tal de conduir exercicis militars amb munició real.
Per la seva banda, la Unió Europea ha aprovat recentment la designació de la Guàrdia Revolucionària iraniana com a organització «terrorista». Així mateix, el Consell de la Unió Europea ha decidit sancionar el ministre de l’Interior iranià, Eskandar Momeni, i el fiscal general, Mohammad Movahedi-Azad.
Gideon Sa’ar, ministre d’Assumptes Exteriors de l’entitat sionista, ha celebrat la decisió i a atribuït a l’Iran el paper de desestabilitzador de la regió, tot ignorant els atacs israelians a Síria, Líban o l’Iran en el darrer any.
Dijous Trump va anunciar que havia mantingut converses amb l’Iran i que planejava continuar tenint-les. El líder dels EUA afirma que els seus objectius són la no-proliferació nuclear iraniana i l’aturada de la repressió contra els manifestants. No obstant això, l’amenaça d’intervenció militar al país es manté.
