La Ribera d’Ebre ha estat el lloc escollit pel govern espanyol per albergar una gigafactoria d’intel·ligència artificial (IA). Concretament, l’emplaçament del projecte és al polígon industrial del Molló, entre els municipis de Móra la Nova i Tivissa.
Malgrat la narrativa oficial de la Unió Europea, que parla de «reindustrialització verda» i «avantguarda tecnològica», el projecte ha generat un fort rebuig des que es va donar a conèixer fa un any. Entitats com el GEPEC, Terra Alta Viva, l’Associació Sediments, Terra i Pau, Ecologistes en Acció i la CGT han creat la plataforma «Aturem la gigafactorIA». Aquest col·lectiu exigeix un debat públic amb experts abans que s’aprovi definitivament el projecte, per tal de –com a mínim– conèixer-ne l’impacte real.
Fins ara, la plataforma ha organitzat espais informatius i de debat a diferents pobles de la comarca. Ara, acusen el consistori, governat per ERC, d’estar dificultant la realització d’un acte a Móra la Nova. Segons expliquen, la plataforma havia organitzat un acte el pròxim 10 de juliol al Casal Municipal. A quatre dies d’aquest, encara no han obtingut resposta sobre la possibilitat d’accedir i fer ús de l’espai. «Sembla que no vulguin que fem cap acte on es qüestionin les bondats de la gigafactoria», han assenyalat en un comunicat. De fet, el mateix Ajuntament ja havia rebutjat cedir espais públics anteriorment a l’entitat argumentant que debatrien sobre un projecte «inexistent».
Opacitat institucional
La plataforma denuncia que l’Ajuntament de Móra la Nova i el Consell Comarcal han assumit el projecte sense cap qüestionament i que han treballat durant tres anys de forma «encoberta». En aquest sentit, les entitats opositores denuncien la falta d’informació pública, la poca concreció sobre l’impacte i la inexistent participació ciutadana.
A més, els activistes també critiquen el caire dels actes oficials de promoció. En un organitzat pel Consell Comarcal –definit per la plataforma com un espai de «molt de càtering, molta corbata i molt de polític»–, es va arribar a enviar la Policia Municipal per coaccionar els assistents crítics, impedint-los fer més torns de preguntes.
Un projecte «estratègic»
Les gigafactories d’IA són infraestructures a gran escala formades per naus industrials immenses. Dins s’hi emmagtzemen fileres de processadors amb centenars de milers de xips en funcionament ininterromput. El projecte aspira a guanyar el concurs de la Comissió Europea per a situar quatre megacentres de dades als estats membres. La proposta s’emmarca en l’estratègia de la UE per competir amb els gegants tecnològics dels Estats Units i la Xina.
Tot i que la decisió final de la institució europea està pendent, la iniciativa ja ha mobilitzat grans corporacions privades i fons d’inversió. L’Estat la pretén impulsar a través de la SETT amb grans corporacions privades, com Telefònica, ACS, el banc Santander i Multiverse Computing.
Tant l’Estat com la Generalitat defensen la candidatura per situar-se en el mapa tecnològic europeu. L’elecció de la Ribera d’Ebre es justifica formalment per la disponibilitat de sòl industrial, la connexió amb xarxes energètiques i l’històric territorial en generació elèctrica.
Les administracions locals, per la seva banda, veuen en la infraestructura una sortida a l’estancament econòmic i una «alternativa de reindustrialització» davant el futur tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs.
L’impacte del nou extractivisme al sud de Catalunya
La plataforma i diverses entitats alerten que el sud de Catalunya es torna a utilitzar com el «pati del darrere» de les grans corporacions globals. Qualifiquen, així, el projecte de «macroprojecte al servei del capitalisme tecnològic». Les crítiques al projecte se centren en el consum i d’aigua desmesurats en plena crisi ecològica.
Segons dades del professor del CSIC, Ramon López, el centre tindrà un consum elèctric aproximat de 150 MW a ple rendiment, l’equivalent a l’energia de 180.000 llars o 100 vegades el consum actual de Móra la Nova. Pel que fa a l’aigua, es calcula que la refrigeració dels servidors requerirà 1,3 hm3 d’aigua anual, equivalent al consum de 20.000 llars. Aquest fet, assenyala la CGT, és una amenaça directa al riu Ebre i l’ecosistema.
Veus crítiques enmarquen el conflicte en un context on el capital financer utilitza l’etiqueta de la «transició verda» com una nova forma d’inversió, a través de macroparcs, línies MAT o gigafactories. Aquest «relat verd», apunten, no soluciona les crisis existents, sinó que en genera de noves. La implantació d’aquest projecte a la Ribera d’Ebre torna a posar sobre la taula el debat de fons sobre qui pren les decisions en matèria d’energia, i qui n’obté els beneficis.
