Ahir, dilluns 20 de febrer, un jove de 21 anys va perdre la vida mentre descarregava una gàbia de “truss” per una rampa. Lluny de ser un accident laboral, tant l’entorn com treballadors del sector d’esdeveniments assenyalen aquesta mort com un assassinat a causa de les condicions precàries amb les que es treballa.
Pressió per abaratir costos
A més de l’habitual desprotecció i no formació ni atenció als riscos laborals que es donen en la majoria de treballs assalariats, cal sumar-hi com en aquests macro-esdeveniments els empresaris retallen el personal necessari per complir amb el muntatge en unes condicions òptimes per assegurar-se un major benefici. Aquesta manca de personal suposa una sobrecàrrega als treballadors que es veuen obligats a treballar a ritmes frenètics i sota gran pressió.
En un comunicat treballadors del sector expressen com aquest fet és completament habitual i no cap fet accidental: “podríem ser qualsevol de nosaltres o els nostres companys”.
Precarietat que dificulta la resposta
Aquestes condicions que s’han endut per davant la vida d’aquest jove són perpetuades a causa de la difícil acció sindical i autodefensa de classe que provoquen les condicions concretes de treball. Els contractes per dia, el constant canvi de plantilles i les externalizacions són mecanismes que utilitzen les empreses d’aquests sectors per tal d’evitar o dissoldre les condicions necessàries per a l’organització obrera que pugui respondre i disputar millores en matèria laboral.
