En les darreres setmanes Alemanya i França han impulsat noves lleis per a la creació d’un servei militar voluntari. L’adopció d’aquestes mesures ha anat seguit d’una retòrica alarmista i bel·licista, així com d’una crida a la defensa dels interessos nacionals.
A Alemanya la nova llei ha estat impulsada pel Partit Socialdemòcrata Alemany i el bloc conservador conformat per la Unió Demòcrata Cristiana d’Alemanya (CDU) i la Unió Social Cristiana de Baviera. En el cas que aquesta s’aprovés, l’any vinent 700.000 joves serien contactats per demanar-los la seva voluntat a allistar-se, com per a fer-se un examen mèdic.
Amb això, es proposa augmentar el nombre de soldats en actiu a 225.000 el 2035, des dels 183.000 actuals i la duplicació dels reservistes, de 100.000 a hores d’ara a uns 200.000. Aquest projecte de llei també contempla que el servei militar pugui esdevenir obligatori en els pròxims anys.
A França, Macron va anunciar la setmana passada la creació d’un nou servei militar, també de caràcter voluntari. En les seves declaracions va dir que: «Necessitem la mobilització de la nació per defensar-se, no contra tal o tal altre enemic, sinó per estar preparada i per ser respectada». L’objectiu de l’Executiu francès seria comptar amb 80.000 reservistes per al 2030, quasi el doble dels 45.000 actuals, els quals només serien desplegats en territori nacional.
Malgrat el suposat caràcter voluntari del nou servei, Macron també va deixar la porta oberta al reclutament obligatori si així ho decidís el Parlament «en cas excepcional». França també duplicarà entre 2017 i 2027 el seu pressupost en defensa, dels 32.000 milions d’euros als 64.000.
L’anunci del nou servei ha estat venut com una oportunitat per a fer carrera per ambdós països. Alemanya oferirà un salari de més de 2.000 euros bruts mensuals als nous reclutes, així com subvencionarà el carnet de conduir, sigui de cotxe, sigui de camió als nous reclutes. En el cas de França es rumoreja que els voluntaris cobraran uns 1.000 euros al mes. Aquestes mesures no són més que al·licients perquè la població amb menys recursos i més precaritzada s’allisti a l’exèrcit.
Alemanya i França no són els únics països que criden el jovent a allistar-se a l’exèrcit. El mes passat Bèlgica va anunciar que enviaria cartes als joves del país amb el mateix objectiu. Aquesta carrera pel reclutament de més efectius acompanyada d’una retòrica bel·licista i nacionalista és altra mostra de la situació que travessa el continent europeu, cada cop més encaminat cap a la guerra.
