Més de 400 persones, majoritàriament migrants i en situació de vulnerabilitat, viuen actualment a l’antic institut B9 del barri de Sant Roc. Davant l’amenaça imminent d’un desnonament forçós anunciat per l’alcalde Xavier Garcia Albiol, diverses entitats socials han presentat un manifest i anunciat accions legals per aturar el que podria convertir-se en el desnonament més massiu dels últims anys a Catalunya.
El Sindicat d’Habitatge de Badalona, la plataforma Badalona Acull i la Fundació CEPAIM, entre altres col·lectius, han comparegut aquest dilluns en roda de premsa per fer públic el manifest “Davant el seu racisme, habitatge per tothom!”. L’acte ha servit per denunciar el que consideren una acció impulsada pel racisme institucional, en un context de crisi habitacional agreujada pels preus del lloguer i la manca de polítiques públiques d’habitatge.
Un desnonament sense alternativa ni ordre judicial
L’advocada Mireia Salazar, que porta el cas, ha assegurat que no consta que s’hagi sol·licitat cap ordre judicial d’entrada a l’edifici, fet que, segons ha explicat, podria convertir qualsevol actuació forçosa en il·legal. A més, ha informat que s’ha presentat una denúncia davant l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació (OITNd) per vulneració de drets fonamentals i discriminació.
Salazar denuncia que la ciutat no compta amb cap pla d’erradicació del barraquisme ni ofereix alternatives d’habitatge dignes. Afirma que no només no es reallotja, sinó que s’expulsa, sent aquesta qüestió una mostra clara de racisme estructural.
Crisi d’habitatge i criminalització de la pobresa
La portaveu del Sindicat d’Habitatge de Badalona, Gissela Bermúdez, ha denunciat “l’oportunisme d’utilitzar la immigració per amagar els problemes reals d’aquesta ciutat” quan “ha estat ell [Albiol] qui va tancar l’únic alberg per a persones sense llar de la ciutat i és ell qui no ofereix cap alternativa a les persones que viuen al B9 que no siguin amenaces i l’expulsió per la força”. Ha recordat que “Badalona lidera els desnonaments a nivell estatal, amb una mitjana de tres al dia”. També ha denunciat que en els últims 10 anys els preus del lloguer a Badalona han pujat un 112%, convertint l’habitatge en un bé inassolible per a moltes famílies treballadores.
Des de la Fundació CEPAIM, han remarcat que “ningú viu al B9 per voluntat pròpia, sinó com a resultat del racisme estructural”. Asseguren que al no poder tenir papers, no poden accedir a feines “formals” ni al mercat de l’habitatge. A la roda de premsa també hi ha intervingut un representant de la plataforma Badalona Acull que ha reforçat aquesta denúncia contra el racisme estructural i les vulneracions de drets humans que pateixen les persones que viuen al B9..
Una crida a la solidaritat i la mobilització
El manifest presentat per les entitats exigeix l’aturada immediata del desnonament, l’obertura de vies de diàleg. També reclama el reallotjament digne i estable de totes les persones que viuen al B9 i una investigació sobre possibles vulneracions de drets per part de l’Ajuntament.
Finalment, Bermúdez ha recordat que “des del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya fem costat a les famílies del B9 i plantem cara a la crisi de l’habitatge” i ha exposat com des del Sindicat posaran “totes les eines sindicals i jurídiques del Sindicat a disposició de tota la classe treballadora, perquè visqui de lloguer, d’hipoteca o visquis en un assentament, ens uneix una mateixa causa: deixar de patir per tenir un sostre”.
