«La meva primera decisió com a alcaldessa de Barcelona serà la suspensió de noves llicències dedicades al monocultiu turístic, des de botigues de souvenirs fins a supermercats de 24 hores». Amb aquesta afirmació, la secretària general d’ERC i candidata a la batllia de Barcelona, Elisenda Alamany, ha iniciat un vídeo de precampanya electoral.
Alamany assenyala els «supermercats 24 hores», en el punt de mira dels discursos xenòfobs en les últimes campanyes electorals. Des del PP i Junts fins a VOX, passant pels desapareguts Ciudadanos. La candidata ha arribat a contraposar-los amb els comerços de petits propietaris que han anat tancant recentment.
Més enllà d’aquesta vinculació, en el vídeo ha utilitzat el concepte «gran reemplaçament». Un terme que prové d’una teoria conspirativa alimentada per l’extrema dreta. Aquesta alerta d’un «complot» d’africans i llevantins per a substituir la població blanca i cristiana d’Europa.
L’intent de «ressignificar» el concepte ha estat criticat a xarxes socials per diferents veus, assenyalant que valida el marc discursiu de l’extrema dreta. En aquest sentit, han argumentat que missatges com els del vídeo contribueixen a estigmatitzar les persones migrades. Alhora, fomenten «un clima d’hostilitat amb conseqüències reals per a aquestes persones».
Una ciutat «al servei dels barcelonins»?
Aquesta proposta de campanya ja va ser presentada fa uns mesos quan ERC Barcelona va escollir a Alamany com la pròxima candidata a la batllia. Aquesta promet posar la ciutat «al servei dels barcelonins», amb mesures com l’augment de la taxa turística. No obstant això, el seu discurs manté intacte el model i marca Barcelona, impulsat durant anys per tot l’arc parlamentari.
Mentre Barcelona s’omple de serveis exclusius per a turistes i expats, ERC Barcelona vincula el tancament de petits comerços a d’altres on hi treballa proletariat migrant. Alhora, la narrativa obvia la lògica capitalista imperant en la societat. Com han assenyalat usuaris a la publicació de xarxes socials, només les multinacionals i grans empreses són capaces de mantenir-se en la competició capitalista.
Lluny de qüestionar el model econòmic que asfixia la ciutat, el vídeo d’ERC utilitza la «proximitat» com a pretext per desplegar un discurs d’exclusió i estigma cap a la classe treballadora més vulnerable. Algunes veus han assenyalat, també, que simplifica la realitat amb un biaix identitàri, quelcom propi del populisme de dretes.
