Amb el suport del col·lectiu Red Trans, i del Sindicat d’Espectacles, Arts Gràfiques, Audiovisuals i Paper (SEGAP) de la CGT aquest passat diumenge davant de la Laie del CCCB, la treballadora acomiadada ha organitzat una roda de premsa aquest passat diumenge 27, on solia treballar.
Circuit de violència institucional
A la roda de premsa, s’ha denunciat el conjunt d’episodis de violència institucional que han culminat en l’acomiadament de la treballadora de la llibreria. Immediatament després de ser agredida la treballadora Lulu va anar a denunciar els fets a la Comissaria de Mossos. La treballadora afirma que la seva declaració va ser considerada no urgent, no li van prendre una declaració a l’instant tot i que en casos d’agressions és una pràctica habitual. La treballadora va haver d’agafar cita prèvia per fer-ho, i explica que quan va arribar el moment de declarar, es va trobar un agent que duia una motxilla ornamentada amb simbologia feixista i neofeixista, també que el seu anonimat no va ser garantit així com els agents van mostrar incredulitat davant de què el seu agressor fos una persona blanca d’ulls blaus i de parla catalana.
Per altra banda, la treballadora denuncia que l’atenció primària no va ser capaç d’oferir un règim de teràpia psicològica que estigués a l’alçada de la situació, amb la immediatesa, la periodicitat i l’extensió necessària per un diagnòstic d’estrés post-traumàtic. Denuncia que enlloc de rebre l’atenció adequada, va rebre medicació antidepressiva i ansiolítica per acabar amb les conseqüències de l’estrés però no per frenar-lo. Per altra banda, a l’Oficina de No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona van negar-li l’atenció per no viure a la ciutat sinó a la seva perifèria, en un municipi on el temps per aconseguir cita prèvia era molt gran.
Finalment, la treballadora denuncia la complicitat de la mútua de l’empresa Laie “Unión de Mútuas”, que després d’explicar la situació va ser enviada a treballar. L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) va acceptar l’alta mèdica que havia sol·licitat la mútua. Arribats a aquest punt, la Lulu enviar un correu a recursos humans de la seva empresa, la Laie, per tal d’explicar la situació en què es trobava. La seva resposta: un burofax d’acomiadament.
L’indefensió del treballador
Durant la roda de premsa les organitzacions han defensat que la situació que ha viscut la Lulu no és el resultat de l’atzar, sinó d’una suma d’esdeveniments inconnexos que ha tingut la mala sort de patir. Han afirmat que “La violència a què ha estat abocada durant aquests últims mesos és el resultat d’un auge reaccionari generalitzat de la societat. Les institucions de protecció social, en comptes de defensar els interessos de la Lulu com a treballadora que es troba en estat de malaltia, l’han forçat a reincorporar-me per tal de protegir els guanys dels empresaris i reforçar el disciplinament dels proletaris a través del treball assalariat.”
Han apuntat que “La Laie ha volgut eludir les seves responsabilitats en tot aquest assumpte. La indefensió particular que pateixen les persones trans en l’àmbit laboral té una mateixa arrel: polítics i empresaris protegint un model social particular, el del capitalisme. L’agressió neofeixista, la dretanització de les institucions públiques. L’empresariat com a col·lectiu mai té cap altre campus moral que aquell del benefici, i tant li fa si el seu garant és de dretes o d’esquerres“.
El sector cultural en lluita
Aquestes últimes setmanes, les treballadores de la cultura a Barcelona, capital del turisme a l’Estat Espanyol, han alçat la veu i s’han rebel·lat contra les pèssimes condicions de treball a què es veuen abocades en el seu sector.Durant el mes de maig d’aquest any, les treballadores de Mediapro de la CNT i del SEGAP varen negar-se a retransmetre les tres últimes jornades de La Liga per forçar l’empresa a assegurar llocs de treball i una millora de les condicions laborals; l’empresa va seguir i el sindicat va guanyar.
També al maig, les llibreries de Barcelona afiliades a la CGT han convocat una primera trobada amb vistes d’organitzar-se conjuntament. A principis d’aquest juliol, la secció sindical de les llibreries La Central ha fet una roda de premsa per oposar-se a l’obligació de treballar en diumenges, on criticaven el model empresarial de La Central, que promou la turistificació de Barcelona i atempta contra els ritmes de descans i la conciliació laboral de les treballadores. Per acabar, el passat 27 de juliol la denúncia contra la llibreria Laie.
Les sindicalistes han acabat la roda de premsa “Sentim l’espurna d’un canvi de cicle polític. No estem disposades a seguir fent el mateix paper: no sostindrem més l’hipocresia del sector del llibre. Mentres les llibreries fan negoci de la literatura esquerranosa, també s’aprofiten sense dubtar-ne de la degradació de les condicions laborals de la classe treballadora. […] El model cultural de Barcelona ha d’estar orientat a les necessitats i voluntats de la classe treballadora, i no a mercè del caos de l’acumulació de capital, els beneficiaris de la qual són els mateixos quatre de sempre. Les treballadores de la cultura tenim la responsabilitat d’organitzar-nos en contra del deteriorament de les condicions de vida de la nostra classe, i de l’auge reaccionari de la societat. La cultura mai serà universal, accessible i de qualitat mentre la governin els interessos privats.”
