La incertesa que envolta les 81 persones desaparegudes des de diumenge passat a la ruta algeriana ha fet un gir aquest divendres. L’ONG Caminando Fronteras va alertar ahir a Salvament Marítim després que diverses famílies informessin que no tenien notícies des del diumenge 22.
Segons ha confirmat l’ONG, la Marina d’Algèria ha localitzat finalment dues de les tres embarcacions que van salpar des d’Algèria. En aquestes barques hi viatjaven 59 persones, entre les quals es comptaven deu dones i dos nadons.
Una tercera embarcació, que va partir dimarts 24 amb 22 persones a bord, es manté desapareguda al sud de Cabrera. Aquesta va partir dia 24 amb 21 persones procedents de Somàlia i una del Sudan.
La necropolítica de la UE
El cas de les 81 persones desaparegudes no és un accident aïllat. Aquest fet és conseqüència d’una estructura política i econòmica deliberada. La política migratòria de la UE, centrada en la militarització i en acords econòmics amb certs països, canalitza les rutes migratòries cap a zones amb menys focus mediàtic. Països de «trànsit» com Mauritània, Tunísia o Marroc fan de gestors de les fronteres de la UE, mentre els estats membres celebren un «descens espectacular» del 82% en l’arribada de migrants a les Canàries.
Paral·lelament a això, la Mediterrània occidental s’està convertint en una fossa comuna silenciada. A les Balears, des de principis de 2025, s’han localitzat 40 pasteres amb un total de 798 persones. Només en les darreres 24 hores, 144 migrants han arribat a l’arxipèlag, incloent-hi una embarcació interceptada aquest dijous Formentera.
En aquest escenari, la funció de Frontex és la militarització de les fronteres. Aquests dispositius de control obliguen al fet que la població migrant de determinats països opti per rutes més perilloses. Tanmateix, entre els desapareguts destaca la presència de ciutadans de Somàlia i el Sudan. La desaparició i mort d’aquestes persones que fugen de conflictes bèl·lics oberts demostra que aquesta política bloqueja el dret a la protecció internacional.
L’externalització de fronteres i el control ferri a la ruta atlàntica està desplaçant les rutes migratòries a altres zones, fent que aquestes siguin més llargues i perilloses. Els mecanismes oficials de l’Estat operen sovint sota una lògica d’omissió fins que és massa tard. Mentre es consolida «Fortalesa Europea», la classe treballadora migrant ha de recórrer a altres agents per intentar localitzar els seus familiars.
