El 27 de gener de 1945, l’Exèrcit Roig Obrer i Camperol va alliberar el complex de concentració i extermini d’Auschwitz, a la Polònia ocupada. Després de dies d’heroics combats contra els nazis als voltants dels tres camps de concentració del complex d’Auschwitz durant els quals van morir 231 soldats comunistes, el principal centre d’extermini nazi va ser alliberat.
Auschwitz, l’horror nazi
Almenys 1,1 milions de persones van ser assassinades pels nazis a Auschwitz durant els seus cinc anys d’existència: 960.000 jueus, 20.000 sintis i gitanos, 140.000 polonesos, i milers de persones assassinades per ser homosexuals, comunistes o, senzillament, ser contraris al règim nazi. Molts presos van ser assassinats en cambres de gas poc després d’arribar o eren sotmesos a treballs forçats fins a morir de fam i esgotament.
Fins als últims dies previs a l’alliberament, desenes de milers de persones hi van ser assassinades. En la retirada de l’exèrcit nazi, 60.000 presos van ser obligats forçats a emprendre les anomenades «marxes de la mort», trasllats a altres camps de concentració durant els quals era executat qualsevol pres que badés.
Abans, però, els nazis van intentar eliminar les proves del seu genocidi: van destruir cambres de gas, crematoris i infinitat de proves. No obstant això, quan l’Exèrcit Roig va arribar a Auschwitz van trobar-se més de 600 cadàvers, més d’un milió d’uniformes de presos i fins a 700 tones de cabell humà.
La resistència dins d’Auschwitz
Malgrat l’holocaust, la població reclusa no es va rendir sense resistència. Durant els cinc anys de terror nazi a Auschwitz, es van produir diversos intents de fugida, negatives als treballs forçats o experimentació i, fins i tot, un alçament armat.
El 16 de maig de 1944, gitanos i sintis van enfrontar-se amb pals i pedres als guardes de les SS en assabentar-se que tenien previst exterminar-los de manera immediata. Mig any abans, el règim nazi havia ordenat la detenció i trasllat a camps de concentració de tots els gitanos, i a Auschwitz es va crear un d’específic pel poble romaní.
El 2 d’agost d’aquell any, els nazis van tancar el camp gitano i van assassinar en una sola nit 4.000 dones, criatures i ancians gitanos a les cambres de gas. Aquesta data va ser l’escollida per commemorar el samudaripen («genocidi») del poble gitano.
Catalans i valencians assassinats a Auschwitz
Dels 1.750 catalans i valencians que van ser deportats als camps de concentració nazis, com a mínim 16 van ser assassinats a Auschwitz. Tots havien estat detinguts pels nazis a la França ocupada, alguns com a refugiats després de la victòria feixista de l’any 39, i altres eren presoners de guerra per haver combatut els nazis amb la Resistència.
