Un total de 78 habitatges s’han organitzat amb el Sindicat d’Habitatge de València en un conflicte col·lectiu amb la Sareb per frenar desnonaments. L’objectiu també és aconseguir lloguers socials, reubicacions i garantir serveis bàsics als edificis afectats.
El conflicte s’ha fet públic recentment i afecta famílies del Cabanyal i la Font de Sant Lluís, a València, així com municipis com Rocafort, Museros i Bonrepòs. La mobilització es va iniciar l’any 2020 i ha crescut progressivament fins a arribar a les 78 habitatges organitzats.
Tres demandes clares
El col·lectiu planteja tres demandes clares davant la Sareb per millorar la situació de les famílies afectades. Exigeixen l’aturada immediata de tots els processos de desnonament en curs i la paralització de qualsevol nova ordre de desallotjament.
També reclamen l’establiment de lloguers socials indefinits per a totes les famílies, amb condicions accessibles i estables que eviten situacions de precarietat residencial. Consideren que aquesta mesura és clau per garantir continuïtat i seguretat a les llars.
A més, demanen el manteniment adequat dels edificis i la regularització dels subministraments bàsics com l’aigua i la llum. Segons el col·lectiu, aquestes mesures són imprescindibles per assegurar unes condicions de vida dignes i evitar la degradació dels habitatges.
Pràctiques abusives de la Sareb
Sota el lema «La Sareb per a les treballadores», les famílies denuncien que «el banc dolent» ha dut a terme pràctiques abusives com desnonaments, ha exercit xantatges per a l’accés a lloguers socials i ha aplicat clàusules abusives. També assenyalen talls de subministraments com la llum.
Per altra banda, les famílies organitzades denuncien el deteriorament dels edificis amb l’objectiu fer-los inhabitables. Segons el col·lectiu, aquestes pràctiques no són casos aïllats, sinó una manera d’actuar generalitzada, un modus operandi, de la Sareb.
Des del sindicat recorden que la Sareb es va crear després de la bombolla immobiliària del 2008 per adquirir actius tòxics dels bancs. Aquests inclouen habitatges, terrenys i deutes que havien perdut valor. L’objectiu era sanejar els comptes de les entitats financeres que havien fet fallida. Aquesta operació ha generat un deute superior als 28.000 milions d’euros que s’haurà de retornar pròximament. Si no es paga, l’aval recaurà sobre l’Estat. Això podria implicar que la ciutadania assumisca una part significativa del deute acumulat.
Un model d’habitatge basat en la rendibilitat econòmica
El Sindicat d’Habitatge de València amplia la crítica més enllà dels casos concrets i afirma que l’habitatge continua regint-se per criteris de rendibilitat econòmica. Segons el sindicat, aquest model no prioritza les necessitats socials.
Per això, defensen l’organització col·lectiva de les persones afectades per guanyar control sobre els habitatges. Aquest objectiu és el que guia el conflicte actual impulsat per les 78 famílies.
