Skip to main content
Un mitjà per la lluita de classes

57 migrants morts a Ceuta en una fugida de milers de persones del Marroc

48.300 dels més de 49.000 migrants que van travessar la frontera ahir a Ceuta ja han retornat al Marroc mentre la UE endureix el seu discurs antimigratori.


31 de juliol de 2026

Ahir milers de persones van creuar nedant la frontera entre el Marroc i la ciutat de Ceuta a la zona del Tarajal. El Ministeri de l’Interior del règim espanyol ha xifrat aquest divendres en 49.000 les persones que van travessar la frontera en un flux ininterromput durant hores, la majoria de les quals ha estat deportada massivament.

S’ha confirmat la mort per ofegament de 57 persones fins al moment a la zona de l’espigó del Tarajal. El nombre de desapareguts és inexacte. Les dades oficials constaten la crisi migratòria més gran registrada a la frontera des de començament del segle XXI. El volum d’accessos que quadruplica les xifres assolides durant l’episodi de maig del 2021.

Una tràgica fugida massiva a la desesperada

Així, ahir dijous 30 de juliol, a tocar de l’una del migdia, prop de 1.000 persones s’amuntegaven als voltants de l’espigó del Tarajal. Segons informa l’agència Europa Press, nombrosos grups van aconseguir trencar el cordó policial desplegat a la zona sota administració espanyola per contenir l’entrada durant la tarda, dirigint-se posteriorment cap al centre de la localitat. Diversos vídeos que circulen per xarxes socials demostrarien la complicitat dels cossos policials marroquins en l’arribada massiva de migrants a la frontera.

D’altra banda, la letalitat a la frontera marítima ha experimentat un notable increment el 2026. Ja que són més 70 les persones que s’han ofegat en aigües ceutíes des de començament d’any.

Durant la tarda d’ahir, Moncloa va anunciar que desplegaria l’exèrcit espanyol per «restablir l’ordre» a la frontera. Poc abans, les autoritats locals de Ceuta van demanar al govern central «reforços» per gestionar «una crisi fronterera que s’havia anat acumulant fins a desbordar-se aquest dijous». Sánchez va enviar les Forces Armades per ajudar la Guàrdia Civil a «mantenir la seguretat a la ciutat de Ceuta».

Tanmateix, a escala bilateral, el polèmic ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha mantingut contactes continuats amb el seu homòleg marroquí, Abdelouafi Laftit. Tots dos Executius han acordat «coordinar actuacions per procedir al lliurament i la devolució de totes les persones que hagin accedit de forma irregular».

Segons va poder comprovar Europa Press, dijous a última hora de la nit centenars de persones van començar a tornar «de manera voluntària» a territori marroquí a través del mateix espigó del Tarajal. Segons els últims recomptes, 48.300 persones haurien tornat ja al Marroc de les més de 49.000.

Reaccions internacionals i discursos antimigratoris

Diverses personalitats de la política internacional han atiat els discursos antimigratoris en les últimes hores. Per exemple, el ministre d’Afers Estrangers d’Itàlia, Antonio Tajani, es va mostrar a favor de suspendre l’espai de lliure circulació amb l’Estat espanyol. Tanaji afirmava en una publicació a X que «la immigració irregular i incontrolada suposa una amenaça per a la seguretat nacional». Tajani afegia que «les imatges procedents de Ceuta demostren que la decisió del Govern de Madrid de concedir la ciutadania espanyola, i, per tant, europea, més de 500.000 migrants irregulars és profundament errònia i fomenta el tràfic d’éssers humans».

Per la seva banda, la primera ministra de l’estat italià, Giorgia Meloni, s’ha reafirmat en la postura del canceller. Meloni ha assegurat a les seves xarxes socials que Roma està disposada a adoptar «mesures extraordinàries per defensar les seves fronteres”, inclosa la “suspensió de l’espai Schengen amb Espanya».

Paral·lelament, l’ICE europeu, Frontex, ha ofert formalment la seva «assistència» al Govern espanyol. Ben entrada la tarda d’ahir, l’agència EFE va verificar que les forces marroquines havien fet servir canons d’aigua, gasos lacrimògens i material antiavalots per dispersar la multitud congregada a Fnideq (Castillejos, segons la nomenclatura colonial espanyola) i als voltants del perímetre fronterer.

També la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s’ha pronunciat en termes similars. En una publicació a X asseverava amb rotunditat: «No podem permetre que ningú vingui a la nostra Unió sense complir les nostres regles». Així mateix, confirmava la implicació activa de Frontex i la coordinació amb el règim espanyol.

Des dels Estats Units, la secretària de premsa adjunta principal de la Casa Blanca, Anna Kelly, ha criticat durament la gestió de l’Executiu espanyol. En declaracions a Fox News, Kelly ha assenyalat que el president Donald J. Trump «ha advertit durant molt de temps Europa sobre el que passaria si continuen aplicant polítiques globalistes d’extrema esquerra, inclosa la facilitació de la migració massiva».

Per la seva banda, Trump ha expressat públicament: «Gràcies al molt respectat Mohammed VI, el Rei del Marroc: Quin gran honor! Espero poder viatjar algun dia per tot el recorregut d’aquesta gran autopista, tant de bo aviat!». El president estatunidenc al·ludeix així que el monarca marroquí va decidir anomenar «Autopista Donald Trump» la nova via de més de 1.000 kilòmetres que unirà el Marroc amb el Sahara Occidental ocupat. Aquest esdeveniment ha coincidit així mateix amb la celebració del 27è aniversari del «Dia del Tron», en què Mohammed VI va ser coronat.

En la mateixa línia, el Ministeri d’Afers Estrangers de l’estat sionista d’Israel i el ministre Gideon Sa’ar han enviat felicitacions oficials a Mohammad VI i al ministre d’Exteriors marroquí, Nasser Bourita. Els sionistes van destacar la «consolidació de les relacions diplomàtiques entre les dues nacions»

Danni Danon, ambaixador d’Israel davant de l’ONU, ha realitzat les declaracions següents al respecte: «Espanya, que mai perd l’oportunitat de donar lliçons a Israel, ha declarat l’estat d’emergència a Ceuta després de la crisi per la seva política d’immigració. Potser abans que ens continuï donant lliçons, sigui hora que expliqui al món per què encara manté enclavaments colonials a l’Àfrica».


Contingut relacionat