Skip to main content
Un mitjà per la lluita de classes

Arriben 5.500 migrants a les Illes Balears durant l’any 2024

Durant l’any 2024, han arribat 5.500 migrants a les Illes Balears. Si tenim en compte les xifres de l’any 2023, 2.278 arribades, aquest any hem viscut un increment d’arribades del 181%. La totalitat d’aquestes han estat en barcasses en mal estat i sortejant la brutalitat dels cossos policials espanyols.
Arriben 5.500 migrants a les Illes Balears


12 de desembre de 2024

Alguns experts apunten a la ruptura de les relacions polítiques amb Algèria com a motiu d’aquest increment. Amb la situació a les Canàries ben present, la presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, ha instat al govern central a reconduir les relacions amb el país africà per aturar el degoteig de barcasses a les platges balears.

Les més de 5.500 persones arribades durant aquest darrer any a les costes de les illes Balears seran considerades immigrants il·legals. Val a dir que el mateix estat que persegueix burocraticament i policial el proletariat migrant, ha concedit més de 250.000 permisos de residència a directius i inversors estrangers en l’última dècada sense posar traves.

L’actitud del govern espanyol consisteix a ometre la magnitud de la violència que viu el proletariat migrant a les fronteres de l’Estat. Sense anar més lluny, el ministre de l’Interior, Grande-Marlaska, va remarcar fa una setmana que, tot i l’arribada de 5.500 migrants a les Illes Balears, la ruta migratòria entre el nord d’Àfrica i les Balears “no està consolidada”. A més, el socialista va assegurar que la col·laboració de l’estat espanyol amb altres països del nord d’Àfrica “evita que el 40% de les sortides es produeixin”.

La migració: una arma política a múltiples nivells

L’arribada de 5.500 migrants a les Illes Balears coincideix amb un moment de creixent fricció sobre la gestió de la migració a les Canàries. De fet, l’acostament en termes d’immigració entre PSOE i PP assenyalat per Vox, ha estat el motiu de la ruptura del debat dels pressupostos autonòmics. El partit d’ultradreta s’ha plantat en les negociacions a la Comunitat Valenciana, Múrcia, Aragó, Balears, Extremadura i Castella i Lleó.

Però la migració no només marca l’agenda política espanyola. A escala europea també estem assistint a un moment de reconfiguració de les fronteres de la Unió Europea. Sense anar gaire lluny, Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va moure posicions en aquest sentit el passat mes d’octubre. En una carta enviada als 27 estats membres, va proposar la creació de centres de detenció i deportació d’immigrants fora de les fronteres europees.


Contingut relacionat