El Jutjat d’Instrucció 1 de Terol (Aragó) investiga una nova trama de corrupció de més d’una cinquantena de projectes eòlics i fotovoltaics de Forestalia. Aquests projectes es concentren principalment a l’Aragó, però les infraestructures per distribuir l’energia afecten també el País Valencià.
L’operació ja ha comportat la detenció del propietari de la companyia, Fernando Samper, i el subdirector general d’Avaluació Ambiental del Ministeri de Transició Ecològica (2017-2023), Eugenio Domínguez. També estan sota investigació l’esposa de Domínguez –al capdavant d’una empresa pantalla–, dos presumptes testaferros i un notari. Tots sis estan imputats per delictes de prevaricació ambiental, suborn, blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal.
Un entramat de suborns i prevaricació
Segons el sumari, durant el boom de les renovables (2022-2023), Domínguez hauria aprovat centenars de Declaracions d’Impacte Ambiental (DIA) per a Forestalia. Entre aquests projectes destaca el macroparc més gran de l’estat, el «Clúster del Maestrat» de Teol. Aquesta acció es donava a canvi de pagaments milionaris a través de societats pantalla.
Per facilitar el frau, la trama utilitzava dues estratègies principals. Per una banda, es van dividir els projectes dels parcs eòlics per no arribar als 50 MW i evitar que la competència fos del Ministeri de Transició Energètica. Per altra banda, Domínguez s’autoassignava els expedients de Forestalia i els derivava a equips externs sota la seva supervisió.
La causa neix de la denúncia d’entitats socials aragoneses. Durant anys, aquestes han recopilat tota la documentació sobre els projectes que es s’han anat concentrant a la comunitat. Ara, les entitats denuncien la fragmentació d’expedients per «amagar l’impacte real sobre la biodiversitat i la comunitat».
El «negoci rural» de Forestalia
Forestalia, fundada per l’empresari aragonès Fernando Samper, va passar de ser una empresa desconeguda a convertir-se en un gegant de les renovables l’any 2016. En aquell moment, l’empresa va guanyar les primeres subhastes estatals d’«energia verda» sense necessitat de primes. Des de llavors, ha impulsat macroprojectes –els «clústers»– a zones despoblades de Terol i Saragossa.
Tot i el relat de «desenvolupament rural», la seva activitat ha estat marcada per irregularitats. Per una banda, se l’acusa de dividir grans parcs en unitats més petites per evitar la supervisió del Ministeri. El seu objectiu és que la tramitació sigui gestionada per la comunitat autònoma. Per altra, ven els permisos de projectes a fons d’inversió internacionals –com el danès CIP o l’israelià Enlight.
La reacció institucional
L’escàndol ha provocat un gir en l’estratègia del PSOE Aragó. Sota el lideratge de Pilar Alegría, el partit ha passat de la reticència a donar suport a una nova comissió d’investigació a les Corts d’Aragó. Els socialistes busquen ara marcar distàncies amb les possibles conductes il·lícites. Segons les seves declaracionss, prometen la «màxima transparència i contundència» si es confirmen implicacions de militants o càrrecs del partit.
Des del Ministeri, Teresa Ribera (PSOE) ha anunciat l’obertura d’una auditoria interna per revisar tots els expedients on va participar l’alt càrrec detingut. No obstant això, un dels punts més crítics de la investigació és el paper de Jesús Lobera. Aquest és el director de l’INAGA i està vinculat al partit, que pressumptament hauria seleccionat personal de confiança per aprovar sistemàticament les llicències.
Actualment la investigació està sota secret de sumari. Fins al moment, el Ministeri s’ha mostrat reticent a la paralització temporal de les obres en curs, esperant sentència. Si es confirma la corrupció en les autoritzacions ambientals, milers de milions d’euros en inversions quedarien bloquejats, obrint una crisi en el procés de «transició energètica».
