El 3 de març de 1976, Gasteiz va passar de la vaga general a la tragèdia. En un context d’intensa conflictivitat laboral, el que havia de ser una assemblea obrera a l’església de Sant Francesc d’Assís es va convertir en una matança premeditada per la Policia Armada. El desallotjament, realitzat amb gasos lacrimògens i trets, va acabar amb la vida de cinc joves obrers i va deixar centenars de ferits.
La cronologia dels fets
El 3 de març de 1976 es va viure la tercera jornada consecutiva de vaga general a Gasteiz. Aquesta va tenir un seguiment massiu i es van aixecar barricades arreu de la ciutat, bloquejant-la des de primera hora. Les càrregues policials al matí van deixar diversos ferits de bala.
La tensió va culminar a les cinc de la tarda a l’església de Sant Francesc d’Assís al barri de Zaramaga (Gasteiz), on 4.000 persones celebraven una assemblea determinant. Sense previ avís, la Policia Armada va assaltar l’espai trencant vidres i llançant pots de fum i gasos lacrimògens. Els assistents es van veure obligats a sortir enmig de càrregues i trets indiscriminats fora de l’església.
La repressió policial es va cobrar la vida de cinc joves obrers: Pedro María Martínez Ocio (27 anys, treballador a Forjas Alavesas), Francisco Aznar Clemente (17 anys, forner i estudiant), Romualdo Barroso Chaparro (19 anys, treballador de l’empresa de maquinària agrícola Agrator), José Castillo García (32 anys, Grupo Arregui), i Bienvenido Pereda Moral (30 anys, Grupos Diferenciales).
En el funeral es va celebrar dos dies després, el 5 de març, a la Catedral Nova de la ciutat. Aquest es va convertir en un acte de masses amb un acte de protesta improvisat, sota estricta vigilància policial. La processó posterior amb els fèretres a coll fins al Govern Civil va generar un clima de confrontació, amb proclames com “assassins i covards” cap a la policia.
La resposta internacional
Davant aquest fet, les protestes solidàries es van propagar arreu. Tanmateix, la repressió policial va ser d’una magnitud molt gran, assassinant Juan Gabriel Rodrigo Knafo de 19 anys a Tarragona el 6 de març i Vicente Antón Ferrero a Basauri (Biscaia) el 8 de març. La denúncia va traspassar fronteres el 14 de març a Roma, on una càrrega davant l’ambaixada espanyola va deixar dos joves ferits de bala i va atrapar el vianant de 53 anys Mario Marotta, qui va rebre un tret mentre passejava amb la seva parella.
Dècades després, la lluita contra la impunitat es manté viva a través de la Querella Argentina. Tot i que la justícia espanyola ha arxivat les investigacions, la jutgessa María Servini manté imputat l’exministre Rodolfo Martín Villa per homicidis agreujats en un context de crims de lesa humanitat. Aquesta querella inclosa la matança del 3 de març del 1976 a Gasteiz. Malgrat que el seu processament va ser revocat el 2022, la causa continua formalment oberta i en fase de diligències, a l’espera d’un judici que encara no arriba. Alhora, a l’Estat espanyol s’han arxivat intents d’investigar-lo penalment per aquests fets.
Silenci oficial d’una repressió orquestrada
Enregistraments policials van confirmar que la massacre fou premeditada, tot i que el ministre Manuel Fraga la va justificar com una mesura necessària per “restablir l’ordre” davant del que ell veia com una revolta imminent.
Dictàmens posteriors, com el del Parlament Basc del 2008, assenyalen a Manuel Fraga com a responsable polític juntament amb Rodolfo Martín Villa i Alfonso Osorio. Cap d’ells va ser processat pel crim, i ni tan sols van comparèixer davant de la comissió investigadora, al·legant “falta de potestat”. Les víctimes també assenyalen la burgesia local com a corresponsable, per la seva pressió per reprendre l’activitat a les fàbriques.
Aquest episodi va demostrar la força del moviment obrer durant la Transició. El protagonisme de la lluita obrera va impossibilitar la continuació del règim franquista tal com estava. Alhora, la seva organització va forçar el compliment íntegre de les demandes laborals a les fàbriques a la ciutat.
Avui, amb el 50è aniversari, l’associació Martxoak 3 i els moviments socials i organitzacions polítiques de Gasteiz mantenen viva la memòria al barri. La seva tasca de cada any incansable és trencar el silenci oficial i una impunitat que dura dècades, tot recordant l’exemple de qui ho va donar tot per la lluita.
