Avui, 14 de març de 2026, fa 48 anys de les tortures i assassinat d’Agustín Rueda, militant de la CNT i pres polític anarquista i antifranquista a la presó de Carabanchel.
Agustín Rueda Sierra va néixer l’any 1952 a una barraca de la colònia minera la Botjosa a Sallent (Bages). Inicià el seu activisme sindical durant el règim franquista en la clandestinitat, i fou empresonat amb 20 anys per primer cop. A la Model de Barcelona coincidí amb altres presos polítics i aprofundí en la seva politització.
Militant revolucionari anarquista
Amb 23 anys estableix relació amb militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Perpinyà. En concret, joves exiliats per la seva relació amb l’Organització de Lluita Armada (OLLA). Durant mesos, Agustín Rueda introdueix material propagandístic llibertari des de la Catalunya Nord, el qual es distribuiria a Barcelona.
La matinada del 15 d’octubre del 1977, juntament amb Felipe, un altre company anarquista, Rueda va intentar travessar el Coll de Banyuls carregat amb 75 kg d’explosius. Malauradament, el confident de la policia Eduardo Soler els va delatar i tots dos van ser detinguts per la Guàrdia Civil. Aquella mitjanit vencia la data per beneficiar-se de l’amnistia general.
Un cop en presó preventiva, va ser traslladat a Girona, on va coincidir amb militants de la Coordinadora de Presos en Lluita (COPEL) procedents de Carabanchel. El règim espanyol havia iniciat la seva dispersió per afeblir el moviment de presos en lluita. De seguida, Rueda i els militants de la COPEL van començar la primera vaga de fam a la presó de Girona. Davant el risc que poguessin polititzar i organitzar altres presos, van traslladar-lo a la presó de Carabanchel precisament, el febrer de 1978.
«No podem considerar el sistema penitenciari d’una manera aïllada, sinó com el punt final d’un sistema d’opressió que comença a les lleis, a l’organització de la societat»
–Agustín Rueda
En arribar, Rueda va entrar en contacte no només amb militants de la COPEL, sinó també dels Grups de Resistència Antifeixista Primer d’Octubre (GRAPO), amb els quals van iniciar un pla de fuga cavant un túnel. No obstant això, el 13 de març al matí, funcionaris de la presó ho descobririen. Una dotzena de reclusos militants de la COPEL foren interrogats i apallissats sense pietat. Un era l’Agustín Rueda.
Assassinat per torturadors del cos de funcionaris de presons
Els carcellers, emprant mètodes franquistes, el van torturar salvatgement i el van deixar abandonat sense cap atenció mèdica. Dotze hores més tard, la matinada del dia 14 de març, Agustín Rueda moria. Es confirmava així el seu assassinat a mans dels funcionaris de la presó de Carabanchel.
El director de la presó i deu carcellers van ser processats. El judici, però, no arribaria fins 10 anys més tard. Es demostrà que els assassins tenien expertesa en mètodes de tortura. Havien estat capaços d’apallissar-lo brutalment sense trencar-li cap os. No obstant això, l’any 1978 el Codi Penal espanyol no recollia el delicte de tortura. Els assassins, malgrat ser condemnats, no van estar ni un any empresonats.
La notícia de les tortures i assassinat d’Agustín Rueda suscità una onada de solidaritat i ràbia entre els presos polítics anarquistes i comunistes, els quals van realitzar protestes i, fins i tot, vagues de fam. Al carrer, malgrat la forta repressió del postfranquisme, es van produir manifestacions a diferents ciutats.
Agustín Rueda és molt més que una víctima més de la mal anomenada Transició. És un referent de la lluita revolucionària que ha inspirat i continuarà inspirant noves generacions de militants.
