Segons l’Enquesta de condicions de vida, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, el 29,4% de la població «no es pot permetre vacances, com a mínim, una setmana a l’any».
L’Enquesta, destinada a quantificar les privacions i facilitats socioeconòmiques de la població de Catalunya, ha mantingut aquest valor oscil·lant entre el 27,6% i el 30,9% des del 2019 fins al 2025. Aquesta dada implica que pràcticament 3 de cada 10 habitants no es poden permetre, per motius econòmics, marxar de vacances ni una setmana a l’any.
Aquesta realitat s’explica per unes condicions de pobresa cada cop més esteses: el 24,8% de la població de Catalunya es troba en risc de pobresa o exclusió social. El 35,5% de la població declara no tenir capacitat per fer front a despeses imprevistes de 900 euros, i el 47,3% diu arribar amb dificultat a final de mes. Això ajuda a explicar per què gairebé 3 de cada 10 persones no es poden permetre marxar ni una setmana l’any: no és un fet aïllat, sinó part d’un quadre més ampli de dificultats econòmiques de moltes llars catalanes.
Les llars amb fills a càrrec en surten especialment perjudicades: un 32,4% no es pot permetre vacances, davant el 26,4% de les llars sense fills dependents. I contràriament al que es podria pensar, el problema no es limita a les persones sense feina: si bé un 54,2% de la població aturada no es pot permetre marxar de vacances, també li passa a gairebé una de cada quatre persones ocupades (23,7%), és a dir, a gent que treballa i cobra un salari.
