En un dia com ahir, però de fa 16 anys, era assassinat d’una punyalada el jove antifeixista madrileny, Carlos Palomino, de tant sols 16 anys. El mateix temps que fa que se l’homenatja i recorda.
El matí de l’11 de novembre de 2007 hi havia una manifestació convocada per part de l’organització feixista Democracia Nacional en contra de la immigració. Una convocatòria autoritzada per part de la Delegació del Govern a Madrid, en aquells moments en mans del PSOE.
Davant d’aquest fet s’havia organitzat una mobilització de resposta per part del moviment antifeixista de la ciutat. En el camí cap a les dues convocatòries van coincidir en un vagó de metro a la parada de Legazpi, per una banda, Carlos Palomino i, per l’altra, el militar neonazi de 25 anys, Josué Estébanez. Aquest és qui va apunyalar Palomino al costat esquerre del tòrax, que va afectar el cor, de manera que li va provocar la mort minuts després.
D’ençà d’aquell dia i durant el llarg recorregut d’aquests 16 anys, els homenatges i record de Carlos Palomino han estat un dels puntals que ha permés a l’antifeixisme combatiu d’arreu de l’Estat mantenir-se, any rere any i malgrat els diferents cicles polítics, ferm i constant.
A la ciutat de Madrid, cada novembre es realitzen les Jornades Antifeixistes. Aquestes sempre inclouen una gran diversitat d’activitats culturals, formatives, esportives i la manifestació del 11 de novembre en record a Carlos.
En el marc d’aquestes Jornades, ahir es va celebrar la manifestació anual, que va reunir centenars de persones que, mantenint viva la flama de la memòria de Carlos Palomino i el compromís antifeixista, van recorrer els carrers de Madrid amb el lema “Carlos vive, la lucha sigue”
