El 28 de maig de 1871, després de 72 dies el govern obrer a la ciutat de París, la Comuna de París va ser finalment aixafada per les tropes del govern de Thiers. La repressió iniciada el dia 21 de març amb l’entrada de les tropes de Versailles a la capital va acabar el dia 28 de maig. Les últimes batalles es varen lliurar als voltants del cementiri de Père-Lachaise. Van ser set dies de repressió contínua coneguts com la «setmana sagnant».
L’inici de la Comuna el marca un context de polarització social que recorria el París de finals del segle XIX. Davant d’aquesta polarització, que s’estava accentuant a causa de les diferents mesures aprovades pel govern d’Adolphe Thiers, el mateix govern va ordenar la confiscació dels canons i metralladores instal·lats dins de la ciutat. Pretenia centralitzar-los i mantenir-los sota control. Aquestes grans quantitats d’armament suposaven un perill per l’ordre establert, ja que podien caure en mans de la població parisina, principalment obrera.
Quan el govern de Thiers va intentar requisar els canons i metralladores de la ciutat, el veïnat dels barris de Belleville i Montmartre va amotinar-se. Ho van fer com a resposta als intents de desarmament, i van plantar cara a les tropes fidels al govern. Thiers va fugir de la ciutat, amb la seva fugida i la del seu govern, va provocar que el Comitè Central de la Guàrdia Nacional es constituís de facto en el poder real que governava a París.
El Comitè Central de la Guàrdia Nacional va convocar eleccions per constituir el govern de la Comuna. Així, amb la celebració de les eleccions el 26 de març, va néixer el que per Marx va ser «essencialment, un govern de la classe obrera, fruit de la lluita de la classe productora contra la classe expropiadora, la forma política finalment descoberta per a dur a terme dins d’ella l’emancipació econòmica del treball».
En paral·lel al govern obrer de la ciutat i a l’aprovació i aplicació de mesures de transició econòmica i política, les tropes del govern de Thiers es van anar concentrant a Versalles. Finalment, van iniciar la repressió sagnant que posaria fi a la Comuna el 28 de maig de 1871. Al llarg d’aquests 155 anys, la Comuna ha estat una referència per al moviment obrer, tant com a exemple per a la reflexió teòrica i estratègica sobre la presa del poder polític i la construcció del socialisme, com per l’exemple de sacrifici i entrega en la lluita per l’emancipació.
