15.600 persones treballen a Lleida en situació de vulnerabilitat jurídica i social

El procés extraordinari de regularització evidencia com 15.642 persones estaven treballant a la demarcació de Lleida sense tenir una situació administrativa regular. Això és, el 16% de la població estrangera de les comarques lleidatanes, tenint en compte el nombre de persones amb nacionalitat estrangera empadronades l’1 de gener de 2025.

Entitats que han acompanyat el procés assenyalen que la major part de les persones sol·licitants desenvolupaven feines vinculades al sector agrari, de cures i domèstic. Aquests són sectors caracteritzats per una elevada precarietat i una incidència més elevada de l’ocupació informal.

Aquest fet ha posat de manifest una realitat molt més extensa del que les institucions havien estimat prèviament. Segons s’ha avançat, estimaven sobre 7.500 persones, a partir diferència entre el nombre d’estrangers afiliats a la Seguretat Social i el dels que declaren haver treballat segons l’EPA de l’INE.

El termini de presentació de sol·licituds, marcat per laberints burocràtics i una administració pública deficitària, va concloure dimarts 30 de juny.

Una part exclosa

Organitzacions socials de les comarques lleidatanes han alertat en diferents ocasions que les barreres administratives, la precarietat laboral i les situacions d’explotació laboral impedeixen que moltes persones puguin regularitzar la seva situació. L’any 2025, només 185 persones van aconseguir els papers per arrelament a tota la província, mostrant les dificultats d’accés a les vies ordinàries de regularització.

Ara, malgrat les modificacions introduïdes en la llei d’estrangeria i la regularització extraordinària, una part d’aquestes persones ha quedat novament fora d’aquests processos. Les dificultats d’accés, les barreres burocràtiques i la manca de mecanismes suficients per garantir l’aplicació efectiva dels drets reconeguts limiten l’abast real d’aquestes mesures.

A més, diverses veus crítiques han assenyalat que el reconeixement formal de drets no sempre es tradueix en un accés efectiu a aquests. Des d’aquesta perspectiva, la normativa d’estrangeria continua funcionant com un mecanisme que condiciona l’accés a la residència i al treball. Aquesta, apunten, genera situacions d’inseguretat administrativa i afavoreix la precarització de part de la població migrant. A aquesta realitat s’hi afegeixen la discriminació i la criminalització de la pobresa.

L’explotació al camp i a les cures

Aquesta realitat té impacte en múltiples àmbits de la vida de les persones migrants. L’informe de Fruita amb Justícia Social recull que durant la campanya de 2024 es van atendre 107 persones temporeres per vulneracions greus de drets laborals i socials, posant de manifest la persistència de situacions de precarietat en el sector agrari. A la realitat laboral s’hi afegeixen casos d’explotació extrema, amb casos d’«alliberaments» a persones migrants sotmeses a condicions abusives i allotjades en infrahabitatges.

Aquesta precarietat té conseqüències greus per a la salut i la vida de les persones treballadores. Durant les campanyes de recollida agrícola s’han denunciat episodis de morts i accidents relacionats amb l’exposició a temperatures extremes, les condicions laborals insegures i la insalubritat dels allotjaments. Aquest any, durant l’onada de calor, un temporer de seixanta-quatre anys va morir mentre treballava a Seròs.

Per la seva banda, el treball de cures i domèstic constitueix un altre dels àmbits on es concentren situacions de precarietat i vulnerabilitat entre la població migrant. Diversos estudis realitzats a Lleida han documentat com el sistema de cures descansa sobre el treball invisible i precari de dones migrants. Aquestes sovint pateixen explotació, baixos salaris i una manca de drets laborals bàsics en les llars, i moltes també són víctimes d’assetjament psicològic o sexual.