107 anys de l’assassinat de Luxemburg i Liebknecht
Avui, 15 de gener del 2026, fa 107 anys de l’assassinat de Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, dos dels principals líders de la Revolució Alemanya i fundadors del Partit Comunista d’Alemanya (KPD). Tots dos van ser assassinats tal dia com avui el 1919 a Berlín. Els anomenats esquadrons feixistes Freikorps van executar els líders comunistes sota les ordres del govern socialdemòcrata de la República de Weimar.
Els dirigents revolucionaris havien tingut un paper crucial en la lluita internacional contra el capitalisme durant la Primera Guerra Mundial i havien estat figures clau en l’aixecament espartaquista del gener del 1919, una insurrecció socialista revolucionària que buscava enderrocar el govern socialdemòcrata de Friedrich Ebert i instaurar un Estat Socialista a Alemanya. L’assassinat es va executar després del seu arrest, en un context de creixent repressió contra l’ala esquerra del moviment socialista.
Els socialdemòcrates, que inicialment havien donat suport a algunes demandes del proletariat durant la Revolució, aviat es van distanciar de les aspiracions més radicals representades pels espartaquistes, els quals fundarien posteriorment el KPD. Ebert, líder del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) i president del govern provisional de la República de Weimar, temia l’avenç de les idees comunistes i veia Luxemburg i Liebknecht com a una amenaça per a l’estabilitat del seu govern. Així doncs, amb el suport de paramilitars de l’organització Freikorps, que actuaven com a forces repressives contra el moviment obrer i assentarien les bases de l’esquadrisme nazi, el govern socialdemòcrata va ordenar l’execució extrajudicial dels dos líders en un acte infame de traïció dels ideals socialistes.


L’assassinat va marcar una altra fita a l’escissió definitiva del moviment socialista internacional i va suposar un punt de no retorn per a la relació entre la socialdemocràcia alemanya i les forces revolucionàries. Mentre que Ebert i els seus buscaven preservar l’ordre burgès i evitar una revolució proletària tant sí com no, Luxemburg i Liebknecht van lluitar per una transformació revolucionària de la societat, pagant el preu més alt.
La mort d’aquests referents del proletariat revolucionari no va representar només l’eliminació física de dues de les figures més brillants del moviment socialista a Europa, sinó que també va simbolitzar el fracàs de la revolució a Alemanya i la consolidació d’una estructura política que va obrir el camí a la deriva reaccionària. No obstant això, les figures de Luxemburg i Liebknecht aviat es convertirien en un símbol del moviment comunista i la llavor de les seves idees germinaria en les generacions següents.
Ara com ara, desenes d’organitzacions i moviments comunistes honoren la memòria dels màrtirs comunistes. Entre ells, destaca la cita anual de protestes i homenatges a Berlín, que va tornar a reunir més de 10.000 manifestants diumenge passat.