Diuen que Silvio Rodríguez va escriure La era està pariendo un corazón just després d’assabentar-se de la mort del Che Guevara, l’any 1967. El guerriller cubà, assassinat a Bolívia per part de l’exèrcit bolivià i amb la col·laboració de la CIA, havia passat els anys posteriors a la Revolució Cubana al Congo. Cuba va jugar un paper fonamental en la descolonització d’Àfrica, donant suport als moviments d’alliberament al continent africà, sota el principi comunista de l’internacionalisme proletari.
Le he preguntado a mi sombra a ver cómo ando, para reírme, mientras el llanto
Pot un militant revolucionari del centre imperialista acomodar-se a la pau, mentre la resta del món està en flames? Podem conformar-nos amb la idea que no hi ha res a fer davant la barbàrie quotidiana a què està abocada el proletariat?
S’acaba l’any i és un moment per fer balanç de la conjuntura. Intensificació de les tensions geopolítiques, destrucció global dels ecosistemes, dretanització del tauler polític a escala internacional i creixent hegemonització cultural d’un sentit comú reaccionari. La crisi del mode de producció capitalista continua el seu curs inexorable i les condicions de vida de la classe treballadora no deixen ni deixaran d’empitjorar.
Y hay que acudir corriendo, pues se cae el porvenir
Europa, el Vell Continent d’on no fa ni cent anys es van succeir les espurnes que s’escamparien fins als indrets més remots del món i inspirarien els processos d’alliberament que van fer avançar els oprimits en el seu camí de llibertat pels cinc continents. Tanmateix, avui es troba capturada per l’arrogància de creure’s el centre del món mentre ocupa un lloc pràcticament irrellevant per a la política revolucionària. L’absència de partits i organitzacions de masses fortes com per arrencar el poder de la burgesia i traduir la crisi capitalista en crisi revolucionària han portat a una despolitització generalitzada de la classe treballadora i la desarticulació de la mateixa com a subjecte polític.
En cualquier selva del mundo, en cualquier calle
Amb tot això, un embrionari moviment pretén desenvolupar les potencialitats d’una estratègia socialista a l’Europa contemporània. Des dels països del centre imperialista, des del cor de la bèstia, no podem restar impàvids mentre el món s’ensorra. Hem de deixar de veure la guerra i els conflictes com un fenomen llunyà i extern, no només perquè hi estem immersos, sinó perquè com deia el guerriller que inspirava al cantautor en aquesta cançó, un revolucionari ha de ser sempre capaç de sentir, ben endins, qualsevol injustícia que s’hagi comès contra qualsevol i en qualsevol part del món.
Ens trobem en un impàs entre la fi d’un cicle esgotat, d’una ruptura generacional amb la socialdemocràcia i l’obertura d’una nova fase política. La primera tasca, que no l’única, és construir una base militant que treballi per a fer del comunisme una ideologia de masses, una proposta d’alliberament desitjable, útil per a la defensa quotidiana de les condicions de vida. Posar les bases per a construir una força organitzativa i una intervenció autònoma respecte als interessos i projectes de classes alienes.
Prenem els aprenentatges del cicle passat i posem-los a la pràctica: no podem ser autocomplaents, cal que siguem un moviment crític, ambiciós i disciplinat, que no es conformi amb organitzar petits àmbits de la societat, sinó en transformar del tot les relacions socials. Construir de nou les majories socials proletàries a cada país del Vell Continent que puguin fer de nou efectiva la construcció de l’Estat Socialista, la presa del control dels processos socials i la universalitat de la llibertat política d’una sola classe emancipada. I cremar, si cal, el cel per viure.
Por cualquier hombre del mundo, por cualquier casa
