Contra tots els pronòstics que caricaturitzaven la nostra generació com la «generació perduda», els últims temps han donat lloc al naixement d’organitzacions juvenils en diversos territoris. La particularitat d’aquestes organitzacions, que acaben de nàixer també al País Valencià i a Catalunya, és la defensa desacomplexada del projecte comunista i l’esforç que desenvolupen per garantir una necessitat bàsica: la independència política del proletariat.
La independència política o independència «de classe» són els conceptes que emprem per a referir-nos al fet que les proletàries puguem decidir sobre el nostre futur i en coherència amb els nostres interessos. Ser independents vol dir superar la dependència respecte d’altres. En el Procés Socialista, això es concreta en no dependre de la classe capitalista perquè, precisament, el que volem és superar el seu domini.
La independència política la podríem definir en tres aspectes, que en realitat han d’operar conjuntament: l’aspecte ideològic, l’estratègic i l’organitzatiu, que és al que prestaré més atenció en aquesta columna.
En primer terme, l’aspecte ideològic està relacionat amb conéixer la realitat des d’una perspectiva pròpia, desnaturalitzant tot allò que ens han fet veure com normal. Les premisses ideològiques determinen l’activitat organitzativa, i justament pel seu pes han d’estar subjectes a debat i crítica permanents. Ideologia també implica posicionar-se, prendre partit sobre aquesta realitat. En aquest sentit, la joventut proletària comencem, tot i que humilment, a independitzar-nos de les ideologies burgeses i reprenem la ideologia que beneficia tot el conjunt del proletariat: el comunisme.
En segon terme, l’aspecte estratègic s’expressa en la presa de decisions i en les accions que fan avançar el poder comunista, és a dir, el poder del proletariat per organitzar els processos socials. La independència en l’estratègia s’ha d’evidenciar també en la superació de les concepcions burgeses de fer política, com ara la representació indirecta, el parlamentarisme, la burocràcia, les mentides, la corrupció, el sotmetiment a la legalitat establerta i la subordinació de l’activitat pròpia a les relacions capitalistes i les formes que prenen (el salari, els diners, l’Estat, les forces repressives, etc.).
En darrer terme, l’aspecte organitzatiu implica comptar amb els dispositius més adequats per desenvolupar les capacitats de la nostra classe, unes capacitats que han de servir les nostres idees i objectius. L’organització independent exigeix una estructura completament travessada per l’esperit crític i autocrític, perquè la superació de les concepcions burgeses que comentava abans no és feina d’un dia i perquè totes les membres de l’organització hem de millorar progressivament i juntes, unides. La independència organitzativa implica ser cada vegada més autosuficients: per instruir-nos, per adquirir infraestructures, recursos, capacitats tècniques i productives, per defensar-nos de cada atac. La millora en les formes organitzatives ha de buscar un augment en l’eficiència i en l’encert de les nostres tasques, fer un repartiment racional i conscient del treball i superar les divisions artificials entre el treball manual i l’intel•lectual.
Perseguim la independència política, però ser independents no pot ser sinònim d’operar des de l’aïllament, sinó des de les capacitats reals de la nostra classe d’intervindre en la societat en cada context concret. Marx i Engels ja van dir aquella famosa frase que afirma que el comunisme és «el moviment real que anul·la i supera l’estat actual de les coses». Per tant, la tasca del Moviment Socialista és la de funcionar sota les màximes quotes d’independència que li siguen possibles en cada moment, fent que cada decisió augmente la nostra independència i que la nostra independència ens possibilite per prendre decisions cada vegada més greus, més transcendents.
Amb aquest objectiu han nascut dues noves organitzacions juvenils inscrites en el Procés Socialista, les Organitzacions Juvenils Socialistes de Catalunya i del País Valencià.
La joventut proletària trobarem tot un seguit d’impediments i dificultats a l’hora de practicar la independència política que busquem les militants socialistes. La burocràcia administrativa i la repressió són dos dels exemples que ens trobem en el nostre dia a dia a l’hora de desenvolupar el nostre projecte.
Per sort, som filles del nostre temps i ens inspirem en un desig extremadament actual, que és el de viure unes vides que paguen la pena. Aquesta vida que desitgem no és una altra que la que estiga basada en un nou model de relacions socials, que supere la competència, la guerra, l’explotació, l’opressió i la injustícia permanents.
Qui afirme que les coses són així i que no es poden canviar, només ha de mirar els esclaus que van abolir l’esclavisme, els súbdits que van superar els monarques o els colonitzats que van expulsar els colonitzadors. La història de la humanitat és la història del canvi constant, de la lluita per agafar una realitat i convertir-la en una de nova. Per aconseguir els canvis, no s’ha demanat permís mai, perquè la llibertat no es demana: es construeix, es pren.
