Skip to main content
Un mitjà per la lluita de classes

Cinc països de la UE començaran a deportar persones migrants a Ruanda

Alemanya, Àustria, Dinamarca, Grècia i els Països Baixos negocien un projecte pilot per a unes 100 persones a qui s’ha denegat l’asil i que no poden ser retornades als seus països d’origen.


19 de novembre de 2026

Alemanya, Àustria, Dinamarca, Grècia i els Països Baixos van anunciar aquest dilluns a Viena que han iniciat negociacions concretes amb Ruanda per crear el primer centre de deportació de la Unió Europea fora del seu territori.

El projecte pilot podria entrar en funcionament la primavera o l’estiu de 2027. En un primer moment, detendria unes 100 persones (al voltant de 20 per cada país participant) les sol·licituds d’asil de les quals hagin estat rebutjades definitivament i que no puguin ser retornades directament als seus països d’origen.

De moment, no consta que el centre estigui operatiu ni que s’hi hagin produït trasllats. L’anunci oficial es va fer aquest dilluns durant la Conferència de Viena sobre Migració, i l’inici de l’activitat està previst per al 2027.

Els cinc països fa mesos que preparen el pla. El setembre passat van visitar Kigali per negociar-ne els detalls i, en una cimera a Copenhaguen, van fixar l’objectiu de tancar un acord amb un tercer país abans de final d’any. Van escollir Ruanda perquè es va imposar a altres candidatures, com ara Uganda i l’Uzbekistan.

Un model basat en la normativa europea

El model es basa en la reforma de la normativa europea sobre retorn aprovada al juny. Aquest permet per primera vegada establir centres de retorn en països tercers. No preveu tramitar les sol·licituds d’asil a Ruanda: els procediments continuarien duent-se a terme a Europa.

Les persones deportades rebrien «un permís de residència, podrien moure’s lliurement i treballar» a Ruanda mentre s’organitza la seva sortida cap als països d’origen. El ministre d’Afers Exteriors ruandès, Olivier Nduhungirehe, va confirmar el 4 de novembre les converses amb Dinamarca, mentre que Kigali insisteix a fer servir el terme «centre d’acollida» en lloc de «centre d’expulsió».

El ministre de l’Interior alemany, Alexander Dobrindt, impulsa la iniciativa, però el soci de coalició, l’SPD, la qüestiona per motius estrictament tècnics i pressupostaris, no pas per discrepàncies de fons. El diputat Sebastian Fiedler va assenyalar que els pressupostos federals de 2027 reserven 20 milions d’euros per al projecte pilot. Una quantitat que considera «desproporcionadament cara» per a les 40 places alemanyes.

El precedent britànic

Per la seva banda, els diputats Rasha Nasr i Hakan Demir van advertir que a Ruanda es produeixen detencions arbitràries i tortures. En el debat també sura el precedent britànic. El pla de l’aleshores primer ministre, Rishi Sunak, pretenia externalitzar tot el procediment d’asil. Tanmateix, va ser bloquejat pel Tribunal Suprem del Regne Unit el 2023 a causa de les deficiències del sistema ruandès. El govern laborista de Keir Starmer el va abandonar el 2024.

El model europeu es presenta com una fórmula més limitada, però les organitzacions de drets humans també qüestionen les garanties de protecció i de no-devolució. El jurista Daniel Thym reconeix que encara hi ha «qüestions jurídiques obertes». Euronews adverteix que no consta que s’hagi establert cap límit temporal per a l’estada, de manera que algunes persones podrien passar anys a Ruanda, en condicions qüestionables i sense ser retornades als seus països d’origen.

Sánchez rebutja els centres de detenció de la UE mentre finança presons a Mauritània

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va reaccionar aquest dilluns a l’acord sobre el «centre de retorn» de Ruanda. Va assegurar que no li veu «futur ni humanitat». En canvi, va defensar el que anomena «polítiques de cooperació» amb els països d’origen i de trànsit, «la lluita contra les màfies» i la «migració circular» amb el Marroc, segons l’agència EFE.

Quan Sánchez parla de «polítiques de cooperació», es refereix, per exemple, als dos centres de detenció de migrants a Mauritània (a Nuakxot, amb 107 places, i a Nuadibú, amb 76) que el seu govern ha construït i finançat. Aquests centres inclouen bressols per a nadons lactants i permeten privar de llibertat menors d’edat, una pràctica prohibida per la legislació espanyola, segons una investigació d’El Salto.

La Fundació per a la Internacionalització de les Administracions Públiques (FIAP), dependent del Ministeri d’Afers Exteriors, va adjudicar els contractes a l’empresa constructora CADG un import d’1.080.625 euros. Ho va fer sense concurs públic i amb fons del Fons Fiduciari d’Emergència de la UE. Una font espanyola implicada en el projecte va reconèixer que «òbviament, es tracta de centres de detenció».

La construcció dels centres va arribar després de la primera Reunió d’Alt Nivell entre Espanya i Mauritània, el juliol de 2025, en què tots dos governs van signar una declaració per «aprofundir en la col·laboració a favor d’una migració segura i ordenada i lluitar contra la migració irregular». En aquella ocasió, la UE va anunciar més de 500 milions d’euros.


Contingut relacionat