Tornem-los a casa
La resposta del Govern a la passada jornada de Vaga General de l’11 de novembre ha deixat com a balanç incomptables casos de persones ferides per la violència policial, més de mig centenar de detencions i, com a conseqüència més greu, l’empresonament de tres persones a Barcelona i una a Castelló de la Plana.
Per tal de copsar el veritable sentit polític d’aquests empresonaments i començar a eliminar tota la confusió que de forma deliberada han promogut els mitjans de comunicació de la burgesia, cal posar en primer pla alguns fets. En el cas dels detinguts de Barcelona estem parlant de tres joves del teixit associatiu del barri de la Verneda assaltats per la policia mentre tornaven a casa després de les manifestacions pel dret a l’habitatge. Encausades sense cap altre indici que la paraula d’un membre de la unitat antiavalots que, un cop desconvocada la mobilització, es va dedicar a colpejar i detenir aleatòriament grups de manifestants. A Castelló, per altra banda, el vaguista encausat va ser immobilitzat, detingut i finalment empresonat després de protestar quan la policia nacional espanyola es va llençar sobre una integrant del piquet per haver enganxat un adhesiu a un establiment de l’empresa Carrefour, coneguda pels seus vincles amb el sionisme.
En segon lloc, és important recordar que la decisió d’enviar a presó aquests vaguistes acordada pel jutge respon a la petició de la fiscalia, que com a institució absolutament jeràrquica i vertical, aplica les directrius emanades de la Fiscalia General d’Estat sota control del Govern de coalició PSOE-Sumar, i ha estat acompanyada de l’habitual campanya mediàtica per criminalitzar les protestes, despolititzar-les i crear de manera artificial un estat d’alarma social que faciliti l’acceptació de l’empresonament de quatre treballadors que no feien altra cosa que exercir els seus drets a la protesta i la militància política i social.
El segrest de quatre vaguistes no és únicament un atac directe contra ells i el seu entorn o contra el moviment pel dret a l’habitatge, és un atac contra el conjunt de la classe treballadora i les seves possibilitats de lluita. Així, la manera en què les organitzacions de classe entomin ara un atac de tal gravetat determinarà aquestes possibilitats a futur.
L’empresonament preventiu com a forma de càstig exemplificatiu, que busca sembrar el terror entre els treballadors, ha estat una constant en tota mobilització de masses que ha aconseguit desbordar els marges de la protesta permesa i domesticada, però és important ser conscients que aquests empresonaments es donen en un context concret, on aquests marges seran cada cop més estrets si com a militants no lluitem per eixamplar-los. L’aplicació sistemàtica de serveis mínims abusius que de facto eliminen el dret a vaga o l’assimilació penal de l’acció sindical al delicte de coaccions en són exemples recents, potser menys cridaners que l’empresonament preventiu, però igualment il·lustratius de l’abast d’aquesta tendència autoritària.
A més, no és forassenyat pensar que aquestes detencions seran només el principi d’una campanya més duradora en el temps, ja que els habituals portaveus periodístics de la policia i l’Estat ja han començat a difondre a la premsa un relat que apunta el seu dit acusador contra l’anarquisme, l’independentisme revolucionari i el moviment socialista, amb la voluntat de primer aïllar i després enfrontar entre ells els treballadors que amb la seva lluita i mobilització en defensa de les condicions de vida de la classe obrera representen una amenaça potencial pel règim de la burgesia.
Davant aquesta situació s’imposa la necessitat d’alçar un mur de solidaritat de punta a punta del territori amb els quatre vaguistes, conformar un front unit de defensa dels nostres drets i llibertats polítiques i entomar la lluita contra la repressió orientant-la en un sentit ofensiu: hem de revelar a ulls de les masses el caràcter de classe d’un Estat que en última instància només obeeix els interessos d’una minoria criminal i explotadora i hem d’agumentar la força, consciència i unió de la classe treballadora organitzada.