El partit demòcrata ha guanyat amb una majoria indiscutible les eleccions legislatives celebrades dimarts als Estats Units d’Amèrica. Els resultats confirmen ja el canvi de majoria al Senat i la Cambra de Representants. Els demòcrates superen àmpliament els 218 escons a la Cambra de Representants i imposant-se a Estats tradicionalment republicans com Texas al Senat.
La participació, que ja apuntava a ser massiva amb el vot anticipat, ha superat els registres de les anteriors eleccions. Tradicionalment, això s’associa a un augment de vot demòcrata, com s’ha confirmat als Estats més disputats.
A Texas per exemple, els republicans no perdien eleccions estatals des de fa més de trenta anys. Amb el canvi a les cambres del congrés les polítiques trumpistes podrien enfrontar més contrapesos. Tot i que el president fa servir habitualment decrets per esquivar temporalment aquestes restriccions.
El resultat de les eleccions és indissociable d’un càstig generalitzat al president Trump. Més enllà dels canvis en circumscripcions o les seves tretes per aconseguir votants durant la campanya – va arribar a oferir 5000 dòlars a qui votés republicà si guanyaven -, el magnat va convertir les eleccions en una prova d’adhesió personal, instant als seus seguidors a votar «com si ell estigués a la papereta».
L’Iran i el «canvi de règim»
Amb aquesta vinculació personal, el missatge de la derrota ha sigut clar pel republicà. Després d’una primera nit on va culpar els candidats republicans o inclús les enquestes fetes servir per Fox News, canal afí al mandatari, ha arribat l’acceptació de la derrota i la cerca d’explicacions.
El mateix vicepresident JD Vance, desmarcant-se del discurs habitual de l’executiu ha compartit a la xarxa X una anàlisi dels resultats. Hi planteja la guerra amb l’Iran, l’augment del cost de la vida i la relació amb Israel com a principal causants dels resultats.
Així doncs, l’aliança Netanyahu-Trump es confirma sense reserves com un actiu electoral internacional tòxic, amb les derrotes d’ells dos, així com les passades de candidats afins com ho van ser la de Orbán o la de Bolsonaro.
Els demòcrates han guanyat renovant la majoria de les candidatures. Han substituït aquelles més relacionades amb «l’establishment», amb marcats discursos contra l’ICE o el finançament per part del lobby israelià AIPAC.
Amb primàries futures per la preparació de les presidencials, a la formació s’obrin debats entre l’ala més liberal i la de caràcter més progressista, mentre aquesta última continua guanyant influència i representació.
