La matinada de dimecres a dijous uns desconeguts van calar foc a la seu centra de Brügger & Thomet (B&T) a Thun, Suïssa. L’acció va ser reivindicada posteriorment a través de diferents comptes de col·lectius revolucionaris francesos i suïssos sota el nom d’«acció de desarmament». B&T són fabricants de les escopetes i bales de foam que fan servir diversos cossos policials arreu d’Europa, també els Mossos d’Esquadra.
«Sembla la guerra»
Segons el mitjà suís Blick, les dues plantes superiors de la seu central de B&T «van quedar molt afectades», segons revelen les fotografies. El director de l’empresa, Karl Brügger, en declaracions als mitjans va assegurar: «Sembla la guerra». Una afirmació molt categòrica venint d’una empresa d’armes i municions. Brügger va informar que els danys es valoren de 12 a 20 milions d’euros. L’acció no va causar cap dany personal.
Les escopetes de bales de foam, anomenades eufemísticament «llançadores» que comercialitza B&T, en particular el model LBD 40, són «l’arma més utilitzada per la policia» francesa en manifestacions des del 2009, segons Le Monde. En les últimes setmanes, el gran nombre de ferits i mutilats durant les protestes pel cost de la vida a l’estat francès per culpa de les bales de foam ha elevat la seva popularitat.
«Fuck LBD»
Tanmateix, la reivindicació de l’acció directa es va fer en un vídeo molt carismàtic. S’hi assenyala B&T per ser els fabricants dels models LBD 40 i LL06 i es veuen imatges del que sembla l’origen del foc que va provocar l’incendi. Tot plegat acompanyat de la cançó We Didn’t Start The Fire (Nosaltres no vam començar l’incendi) de la pel·lícula Avengers: Endgame. També es fa una crida als «suïssos, alemanys i francesos» a donar suport «als carrers a la gen Z», en les diferents mobilitzacions juvenils que s’estenen arreu d’Europa.
A l’estat francès, les bales de foam «han mutilat centenars de persones en els últims anys», recull el mitjà Contre Attaque. «23 mutilats durant el moviment dels Armilles Grogues el 2018, 8 més durant la revolta per la mort del Nahel el 2023, 6 ulls buidats el maig passat durant la victòria del PSG a la Lliga de Campions i fins a 8 estudiants en les jornades de lluita del moviment juvenil de les darreres setmanes».
De les bales de goma a les bales de foam
A Catalunya, les escopetes de bales de foam va ser una suposada alternativa «menys lesiva» per als Mossos d’Esquadra després del cas de la mutilació d’Ester Quintana. Va ser precisament en la celebració de la vaga general del 14 de novembre de 2012 quan un escopeter dels Mossos va disparar Ester Quintana a la cara. L’impacte de la bala de goma li va produir «una greu lesió que li provocà la pèrdua de l’ull esquerre i la trencadissa de diversos ossos tant de l’òrbita de l’ull, pòmul com de la mandíbula, a més d’altres afectacions al nas i la boca», segons es recull al web de la campanya Stop bales de goma.
Dos anys més tard va entrar en vigor la prohibició de les bales de goma per part dels Mossos d’Esquadra. Va ser aleshores quan les escopetes de bales de foam van adquirir el protagonisme de l’armament policial dels Mossos en manifestacions. No obstant això, altres cossos com la Policia Nacional espanyola encara fan servir escopetes de bales de goma. Va ser un agent d’aquest cos qui va disparar i l’activista independentista Roger Español durant la jornada del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya l’1 d’octubre de 2017
Els Mossos d’Esquadra també mutilen amb bales de foam
Així i tot, les bales de foam també són altament lesives. Hi ha documentats diversos casos de manifestats mutilats a Catalunya per trets dels Mossos d’Esquadra. Un exemple seria el del noi que va perdre un ull per una bala de foam l’octubre de 2019 al carrer Trafalgar de Barcelona durant la coneguda com a «Batalla d’Urquinaona».
O també el cas de la noia de 19 anys que va perdre un ull per un tret dels Mossos a la Via Augusta de Barcelona el febrer de 2021 durant les nits de protestes per l’empresonament de Pablo Hasél. Malgrat les terribles conseqüències sobre la integritat física, el jutge d’aquell cas va considerar la mutilació de la jove «proporcionada» i va arxivar la denúncia.
Un cas més recent seria el de l’atac al fotoperiodista Joan Gálvez durant la vaga general per Palestina del 15 d’octubre de 2025. Quan la manifestació va arribar al davant del consolat de l’estat sionista d’Israel, els Mossos van atacar els manifestants amb la intenció de dispersar-los. Un dels agents va disparar directament el periodista, deixant-lo abatut a terra.
