Les eleccions que poden canviar el mapa polític mundial d’octubre a novembre
Durant aquest final d’octubre i durant el mes de novembre se succeiran eleccions a Sèrbia, al Brasil, a l’estat genocida d’Israel, els Estats Units d’Amèrica i a l’Estat espanyol, amb possibles conseqüències pel que fa al domini de l’eix genocida a Amèrica i les condicions polítiques de la classe treballadora.
Victòria de Lula a Brazil
Ahir 25 d’octubre es va celebrar al Brasil la segona volta de les eleccions presidencials entre Lula Da Silva i el candidat d’ultradreta Flávio Bolsonaro, amb una victòria del 51,7% per Lula da Silva. El fill de l’expresident Jair Bolsonaro, actualment compleix una condemna de vint-i-set anys i tres mesos de presó per l’intent de cop l’Estat contra la investidura de Lula després de les eleccions del 2022. Flávio Bolsonaro, ultradretà líder del Partit Liberal i senador per Rio de Janeiro, havia promès indultar el seu pare i centenars de simpatitzants condemnats pels fets de gener del 2023 si arribés al poder, amb la intenció de replicar així l’exercici que ja va dur a terme Trump als EUA en tornar al poder el 2024.
Els resultats d’aquesta nit han anat en contra del pronòstic de les enquestes. Bolsonaro va guanyar la primera volta i tot apuntava cap a què guanyaria la segona. Malgrat que es pugui donar un resultat ajustat i Lula pugui mobilitzar el seu electorat aquests últims dies, el vot a la primera volta estava més fragmentat a la dreta. Tanmateix, durant l’última setmana les enquestes mostren un resultat cada cop més ajustat. Aquesta victòria significaria la subordinació quasi total dels governs del continent Americà a l’imperialisme trumpista, amb les excepcions, almenys en termes discursius de Mèxic i Canadà, o la resistència de Cuba.
Sèrbia i el moviment estudiantil
També ahir diumenge es van celebrar eleccions a Sèrbia. Programades originalment per finals del 2027. Les eleccions anticipades han arribat enfrontant l’actual primer ministre ultradretà amb una llista de 250 personalitats d’àmbit acadèmic i cívic proposada per les protestes majoritàriament estudiantils que s’han gestat des de finals de 2024. Les protestes iniciades per esclarir la mort de 16 persones en enfonsar-se una marquesina han arribat al punt de forçar eleccions i obrir possibilitats de victòria contra l’actual govern, assetjat després de catorze anys de casos de corrupció i gestió autoritària, incloent-hi intimidacions en les anteriors eleccions municipals.
El moviment estudiantil serbi ha derrotat a les urnes Aleksandar Vučić, que governava el país des de fa catorze anys. El mateix Vučić ha reconegut la derrota aquesta passada nit de diumenge: segons les seves estimacions, la Llista Estudiantil obtindria entre 135 i 140 escons i el seu partit, el SNS, en tindria uns 105, sense que cap altra força entrés al Parlament. El Partit Socialista, soci de Vučić durant els últims anys, no ha arribat al 3% necessari per entrar a la cambra, on abans tenia 18 escons. La participació ha rondat el 70%, la més alta des de la desintegració de Iugoslàvia.
Eleccions a l’estat sionista d’Israel
La següent cita serà les eleccions legislatives al parlament d’Israel el 27 d’octubre. Aquestes arriben amb un moment de guerra a la regió després de les ofensives contra l’Iran per part d’Israel i els EUA el passat febrer. Netanyahu va necessitar aquesta guerra per justificar la unitat i intentar aguantar una majoria parlamentària que no té garantida, ja que està sota investigació policial per corrupció i que els colons el culpen per les accions de resposta de la resistència palestina el 7 d’octubre.
No obstant això, com va dir Ilan Pappé en una entrevista per a Horitzó fa unes setmanes, sigui quin sigui el resultat de les eleccions a Israel, serà un dia fosc pels palestins. Mentre existeixi Israel continuarà sent peça clau de l’imperialisme i un perill pels pobles de la regió. Netanyahu s’enfrontarà a Gadi Eisenkot, qui va ser Cap de l’Estat Major de les Forces de Defensa d’Israel i ministre amb l’actual govern l’any 2023. La seva posició es crítica amb el govern en termes interns, però continuista pel que fa a les polítiques colonials i genocides. Així, es demostra un cop més la impossibilitat de respecte a les vides palestines mentre l’entitat sionista continuï existint.
Midterms als EUA: el futur de Trump en espera
Les següents eleccions cronològicament tindran lloc el 3 de novembre: les midterms o eleccions legislatives de mig mandat als Estats Units d’Amèrica. Durant la jornada, el que es decidirà seran els 435 membres de la Casa dels Representants (la cambra baixa dels EUA) i 35 dels 100 seients al Senat. Les eleccions de mig mandat històricament sempre han castigat al partit del candidat vencedor a les presidencials.
El partit republicà, sense cap tendència sòlida contra Trump arriba molt castigat socialment a aquestes. La guerra imperialista contra l’Iran ha portat a una pujada significativa del preu de la vida per l’electorat estatunidenc. La situació pot portar a un probable càstig per part dels seus votants.
Les eleccions poden tindre influència en l’equilibri de poders del govern Trumpista, punta de llança amb Israel de la internacional de governs d’ultradreta. Aquest sembla trobar-se en un punt d’incertesa a causa de derrotes com la d’Orbán a Hongria. Amb això en joc, Trump va firmar fa dues setmanes un acord amb Rússia, confiant a baixar el peu del petroli pels seus electors i anul·lant sancions imposades al país pel pretext de la guerra amb Ucraïna.
Davant la més que probable davallada del seu partit malgrat estratègies com la redefinició de districtes electorals (gerrymandering) per beneficiar el partit republicà o l’aprovació del SAVE Act, Trump va prometre a la desesperada un «dividend» de 5.000 dòlars si el seu partit resultava guanyador a unes eleccions que ell mateix ja va deslegitimar i amenaçar dient que «no tenien sentit i no s’haurien de fer».
En la seva contra, cada cop més a l’esquerra, el Partit Demòcrata el DSA continua guanyant notorietat mentre alguns sectors interns tracten d’empènyer la coalició cap a posicions de tendència socialista. La Casa de Representants, controlada pels republicans, ja s’agita amb por aprovant declaracions de condemna al socialisme amb el suport de representants demòcrates.
En definitiva, per molt que Trump utilitzi ordres executives per portar a terme mesures pròpies sense passar per la resta de poders de l’Estat, aquestes pròximes eleccions podrien suposar un punt d’inflexió en el futur de la potència hegemònica mundial, limitant o ampliant el poder despòtic del magnat o portant el seu govern a moments en què necessiti passar per sobre dels poders institucionals, i així continuar amb la senda autoritària que reivindiquen amb assiduïtat, alhora que marquen com a objectiu extern tot allò que s’interposi als guanys de l’oligarquia, la qual representa, i amb objectius interns també declarats: la immigració i el socialisme.
I a Europa? Mobilitzacions i vagues generals
L’última cita de les esmentades aquest any serà les eleccions generals a l’Estat espanyol. En el plànol institucional, els actors ja estan establerts a un poc més d’un mes perquè tinguin lloc. El bloc de la dreta, de moment unit i apuntant a profunds canvis més enllà de consensos del règim del 78, amb el lideratge discursiu de Vox malgrat la superioritat numèrica del Partit Popular, es veu a les portes de ser capaç de dur a terme les amenaces que han proferit durant els últims anys: amenaces directes al proletariat migrant, a les pensions, a les nacions oprimides per l’Estat, a les baixes laborals, a les organitzacions polítiques sota el fantasma del terrorisme. En definitiva, amenaces per estretar al màxim el marge de drets i llibertats polítiques que permeten a la classe treballadora organitzar-se i defensar-se.
Per altra banda, el PSOE que intenta rentar-se la cara després d’anys amb massacres a les fronteres, infiltracions a moviments socials, sindicalistes empresonats, manteniment de la llei mordassa, baixada constant del poder adquisitiu de la classe treballadora contra els guanys de rècord de la burgesia i l’agudització de la crisi de l’habitatge. L’espai a la seva esquerra, pota del govern durant els últims set anys, arriba acudeix a la cita gairebé esborrat després de no arribar a un acord comú per presentar-se, en què les converses entre partits no anaven més enllà dels noms que ocupaven els càrrecs.
Les eleccions arriben en un context de protestes per la greu crisi de l’habitatge, que van començar arrel del desnonament de la Maricarmen a Madrid, una dona de 87 anys que portava en 71 a casa seva. Les protestes han escalat i porten actives tot el mes d’occtubre, arreu de l’estat espanyol han tornat les acampades de protesta i a l’horitzó, hi ha una vaga general el dia 11 de novembre. La vaga pretén aglutinar sectors desmobilitzats de la classe treballadora amb sindicats de classe i habitatge, organitzacions juvenils polítiques i estudiantils. Les reivindicacions engloben l’encariment general del cost de vida, es demana una pujada general dels salaris i la baixada dels preus de lloguer.
A Portugal, Albània passant per Itàlia, França o Bèlgica. S’estén un període mobilitzatori que respon al moment de crisi del projecte de la Unió Europea i l’Estat de Benestar, i contra una oligarquia organitzada per sortir de la crisi defensant els seus interessos mitjançant internacionals reaccionàries i governs cada cop més autoritaris com els que poden resultar de les eleccions a França, Itàlia o Polònia, la primera meitat del 2027 acabant aquest supercicle electoral.
En l’aspecte mobilitzatori és reveladora la participació massiva del jovent al carrer. Després d’acusacions de dretanització basades en estretes mires com intencions de vot, les últimes setmanes deixen en evidència que per molt que les condicions d’organització es veuran notablement afectades per les eleccions vinents, la força de la classe treballadora amb la participació clara del seu jovent que no veu futur dins el sistema comença a ser un actor de primer ordre al Vell Continent i més enllà.
