Augmenta la presència policial als carrers de Manresa, al Bages. Els Mossos d’Esquadra es desplegaran amb un dispositiu de patrullatges «de saturació». Aquest consistirà que agents de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) i de «seguretat ciutadana» patrullaran en grups de tres, i no de binomis com és habitual, i disposaran d’una arma de foc llarga i detector de metalls portàtils. A més, durant els patrullatges, els agents també podran fer escorcolls superficials.
El cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) del Bages, Enric Gerónimo, justifica que portin una arma llarga «tant per l’efecte dissuasiu com per reforçar la sensació de seguretat al carrer». La previsió és mantenir el nombre de patrulles de manera indefinida.
Dispositius basats en la hipervigilància
Segons les fonts policials, aquests es despleguen «a partir de la informació prèvia sobre els moviments dels col·lectius que generen més problemes». En aquest sentit, els agents del grup de «prevenció de delinqüència juvenil», que segueixen els menors i en coneixen els hàbits, orientaran les patrulles sobre on es poden trobar i quines zones convé prioritzar.
Tal com han apuntat fonts policials, aquestes es mouran, especialment, en els punts i horaris «on es concentren grups de joves que puguin tenir comportaments incívics o actuacions delictives». L’entorn del Casino i la plaça de Catalunya de Manresa, seran alguns d’aquests punts. Entre setmana es prioritza la tarda, mentre que els caps de setmana «l’operatiu es pot allargar cap a franges més nocturnes».
Augment del patrullatge racista
Malgrat que el propi cap de l’ABP Bages admeti que molts comportaments no constitueixen delictes, «sí que pot haver-hi comportaments incívics que causin la sensació d’inseguretat». Alhora, tot i que ha al·legat que «els dispositius no es basen en identificacions generalitzades per motius racials», a la pràctica només es segueix un patró esbiaixat per perfil ètnic i d’aparença estètica.
Tal com ho va denunciar La Directa, durant el 2024 es van registrar 1.042.845 identificacions, de les quals 508.419 corresponien a persones de nacionalitat estrangera. El mateix article calcula que el 16,15% de la població estrangera resident a Catalunya havia estat identificada, davant del 5% de la població de nacionalitat espanyola.
Model securitista i de criminalització
Mentre el Govern continua repetint que no hi ha marge pressupostari, els recursos de control i criminalització de la classe treballadora només incrementen. L’augment de càmeres de vigilància i del cos policial suposa el reforçament del model securitista en un context en què estan empitjorant les condicions de la classe treballadora.
Alhora, les agressions per part del cos policial no són un cas aïllat. En són exemples l’acusació de violació a l’excap de la Policia Nacional, la mort amb un Taser a una persona a Palma, les morts violentes en detencions o sota la seva custòdia o agressions brutals.
Mentre el relat oficial se centra en la imposició d’un ordre públic concret, la «seguretat pública» criminalitza les més vulnerables amb un marcat biaix racista.
