Dissabte 24 d’octubre a la plaça Pius XII, a les 19 h, l’associació de veïnes i veïns de Som Santa Eulàlia (AVVSE) i el Sindicat d’Habitatge de l’Hospitalet (SHSC) han convocat un acte d’homenatge i record.
Inicialment aquest es va organitzar pel dissabte 3 d’octubre, en record i protesta per l’Olga Matute. Veïna de Santa Eulàlia, es va llevar la vida després d’haver estat desnonada del pis on havia viscut durant més de vint anys. A causa a les condicions meteorològiques de risc a l’AMB, l’acte es va ajornar.
Ara, l’acte s’ha convocat per aquest dissabte. En aquest també s’hi menciona en Javier, un veí de l’Hospitalet que es va suïcidar abans que el desnonessin.
Així, l’acte pretén denunciar les conseqüències dels desnonaments i reivindicar el dret a l’habitatge. Tal com ho han publicat a xarxes: «Per l’Olga, Javier, Mari Carmen i tota la classe treballadora. Per totes aquelles veïnes i veïns de Santa Eulàlia i de l’Hospitalet que han patit les conseqüències terribles de les diferents crisis de l’habitatge, durant les últimes dues dècades. Per totes aquelles persones que s’han deixat i es deixen la pell cada dia i tracten d’aturar desnonaments a diari».
«El negoci de l’habitatge mata»
Tal com van denunciar la secció local del SHSC: «això és el que passa quan un bé essencial com l’habitatge es converteix en una mercaderia per acumular beneficis». En el comunicat, l’associació de veïnes i veïns i el sindicat van rebutjar que la mort de Matute es presentés com una desgràcia inevitable i sense responsables. En aquest cas, van assenyalar a Promontoria Coliseum i el Banc Sabadell com a culpables, amb la complicitat de l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Generalitat, la justícia i els Mossos d’Esquadra. La consigna que repeteixen és clara: «No són morts, són assassinats».
Malgrat no existir dades oficials sobre els suïcidis vinculats a processos de desnonament en cap institució, l’acumulació de casos que apareixen als mitjans mostren a una tendència que va en augment en el context de la crisi de l’habitatge. En l’últim any, a Catalunya, 124 persones han perdut la vida a causa de o per l’amenaça de ser expulsades de la seva llar.
Més enllà de les conseqüències immediates de no tenir accés a un habitatge com la manca d’un sostre, n’hi ha d’altres que afecten la salut mental i que, en molts casos, acaben amb resultats sinistres com aquest.
