A última hora del passat divendres, el magnat estatunidenc firmava l’aturada d’un paquet de sancions pensat per endurir els càstigs contra l’economia russa. Aquestes sancions, restriccions i aranzels havien sigut prèviament aprovades mitjançant el vot favorable d’una àmplia majoria al senat.
Trump va acabar aturant la implantació de les mesures via ordre executiva. Aquest recurs que ha caracteritzat els seus dos mandats li permet passar per sobre d’un Senat que votava amb 86 vots a favor i 11 en contra l’arribada d’aquestes restriccions, que alhora es podien estendre a països que comercien amb la Federació Russa.
Eleccions, energia i guerra
Aquesta decisió l’ha pres poc més d’una setmana després de tancar un acord de subministrament de dièsel rus amb Putin i autoritzar les transaccions fins a abril de 2027. Aquests acords arriben enmig d’una escassetat internacional de productes refinats, especialment dièsel, amb els preus en màxims històrics. La mitjana nacional estatunidenca del dièsel ha patit un increment d’aproximadament el 70% des del començament de la guerra contra l’Iran.
Als EUA els preus dels combustibles afecten directament transportistes, agricultors i costos de distribució. Tot això implica una certa pressió sobre la Casa Blanca pel cost de vida i un risc polític per als republicans.
Aquesta maniobra deixa a la Unió Europea en una posició incòmoda a les portes de l’hivern. Brussel·les va imposar el passat 21 de gener la prohibició d’importar productes derivats del petroli rus. Alhora, té previst vetar també el gas natural liquat rus a partir de l’1 de gener de 2027.
Washington negocia amb Moscou a esquenes d’Europa
Brussel·les ha presentat aquesta desconnexió com una «qüestió de principis» per la guerra d’Ucraïna. Però el cost econòmic d’aquesta decisió salta a la vista: la representació russa davant la UE ho va xifrar en gairebé 3 bilions d’euros en pèrdues acumulades per a les economies europees. D’aquesta manera s’han disparat els preus energètics, com també s’ha patit un tancaments d’indústries i una pèrdua de competitivitat.
Ara Trump, el principal aliat d’Ucraïna, aixeca temporalment les sancions al dièsel rus mentre el seu Tresor autoritza les transaccions fins a abril de 2027. Europa queda així com una de les poques potències que manté l’embargament energètic contra Rússia. Mentre Washington negocia amb Moscou a la seva esquena, la UE pateix el cost de les sancions.
«L’aliat» que va pressionar a Europa perquè alliberés les seves reserves estratègiques de dièsel i va amenaçar de prohibir les seves pròpies exportacions de combustible és ara el que aixeca sancions i signa acords amb Putin perquè el seu dièsel inundi el mercat. Les capitals europees, que sostenen l’arquitectura de sancions mentre assumeixen el seu cost, veuen com Washington es reserva la capacitat d’aixecar-les quan li convé al seu interès.
