L’espai polític a l’esquerra del PSOE ha fracassat en el seu intent d’acordar una papereta única per a concórrer a les eleccions generals del 29 de novembre. Després d’un pols polític-mediàtic lliurat els últims deu dies, la negociació entre el Front Ampli (integrat per iU, Más Madrid, Comuns i Movimiento Sumar) i Podemos s’ha enfonsat en expirar la mitjanit del dissabte el termini per al registre de coalicions. Aquests partits només han aconseguit un acord al País Valencià i a les Canàries.
D’altra banda, l’elector situat a l’esquerra del PSOE a Madrid podrà triar finalment entre la llista encapçalada per Irene Montero, que comptarà amb el suport de Gabriel Rufián, i la que lidera el diputat autonòmic de Más Madrid Emilio Delgado, que tindrà a Ada Colau com a candidata principal de la coalició per Barcelona. La formació liderada per Ione Belarra va respondre a l’oferta del Front Ampli per a integrar-se a la coalició amb una contraproposta: deixar a un costat Madrid i Barcelona i aconseguir acords en altres territoris. Front Ampli va respondre després de dos quarts de deu de la nit una proposició per escrit per a un “acord d’unitat” amb un «lloc de sortida prioritari» en totes dues comunitats. Finalment, les negociacions s’han encallat en aquest punt.
Front Ampli ha confirmat aquesta mitjanit que no ha aconseguit un acord global per a incloure a Podemos a la coalició d’esquerres. La candidatura ha anunciat que seguirà endavant amb les 15 organitzacions que han aconseguit un pacte. «No han volgut acceptar la proposta. Estan en el seu dret. Som 15 organitzacions. Volíem ser 16. Una no ha volgut. Ho farem les que estem», han assenyalat en un comunicat els impulsors de l’aliança. La coalició defensa que ha fet «tot el possible» per a «construir un acord polític el més ampli i divers possible», que «tindrà representació en totes les províncies i comunitats autònomes». L’acord inclou confluències territorials a Balears, Canàries, Aragó i el País Valencià, on concorrerà amb alguns partits d’implantació local. Sobre les negociacions amb Podemos, Front Ampli ha assegurat que «va mantenir sempre la mà estesa» i que «va treballar per la unitat sense línies vermelles, amb generositat i honestedat». Amb la fase de negociacions electorals tancada, ha cridat a concentrar-se en la campanya electoral.
Podemos, per part seva, ha defensat que la divisió a Madrid «no penalitza electoralment». El seu cofundador i antic líder, Pablo Iglesias, ha sostingut a X que «si hi ha acord en tots els territoris excepte a Madrid, no hi haurà la més mínima penalització electoral» i ha responsabilitzat al Front Ampli per la falta d’acord a la comunitat. «Podrien haver anat plegats Podemos i MM-FA a Madrid? Sí, amb primàries, però tots sabem qui no va voler», ha afegit. El també cofundador Pablo Echenique ha acusat al Front Ampli de pretendre que Podemos trenqui el seu acord amb Esquerra i ha titllat l’última oferta de la coalició de «dispositiu mediàtic per a culpar a un altre». Podemos havia proposat concentrar-se en pactar als territoris on ja existeixen acords, com Extremadura, la Comunitat Autònoma Basca, Cantàbria, Galiza o Murcia, i estendre’ls a Andalusia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Asturies, Nafarroa i La Rioja.
En paral·lel al fracàs de la papereta única a l’esquerra del PSOE, el Front Ampli ha aconseguit un pacte general de llistes conjuntes amb el PSOE al Senat sota la denominació «Senado de Progreso». La coalició la integraran el PSOE, IU, Movimiento Sumar, Compromís, Más Madrid, Chunta Aragonesista i Batzarre. També se sumen a l’acord Més-Izquierda Unida-Sumar a les quatre illes de les Balears i totes les forces progressistes a La Gomera. Encara que Podemos no entra a l’acord, no es descarta que pugui proposar noms amb el beneplàcit de la resta de forces. El pacte s’aplicarà a 47 circumscripcions, 43 províncies, i busca treure-li la majoria absoluta al PP a la Cambra Alta, on els populars han utilitzat el Senat per a la seva disputa legislativa amb el Govern.
