Continua la persecució als mitjans que investiguen policies infiltrats: ara, a El Salto
L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha proposat una sanció econòmica de 5.000 euros per a El Salto i l’obliga a censurar diversos articles en què es destapava la infiltració de policies en moviments polítics i socials.
Aquest fet s’ha conegut després d’haver desestimat les al·legacions en primera instància. No obstant, El Salto ha anunciat que recorrerà contra la decisió de l’AEPD a totes les instàncies per defensar el dret d’informació i mirar de revertir tant la sanció econòmica com l’obligació de modificar els articles.
El Salto és el quart mitjà de comunicació en ser sancionat pels mateixos fets. Aquest estiu, tant La Directa com Vilaweb i Diari de Balears van rebre una sanció similar de l’AEPD. Les sancions als quatre mitjans sumen més de 30.000 euros.
Encobrir qui ha comés espionatge polític
L’AEPD no qüestiona que les informacions siguin fidedignes i precises, però obliga a eliminar als mitjans parts de les investigacions. «Això implica mutilar els textos per impedir qualsevol traçabilitat, qualsevol element objectiu comprovable amb què es demostra que aquests agents van cometre l’espionatge polític», explica Raúl Maíllo, advocat d’El Salto.
Entre aquests elements assenyalen les inicials dels noms veritables dels funcionaris, les identitats fictícies usades pels agents investigats irreals i aliens a cap protecció, així com la promoció en què van sortir llicenciats de l’Acadèmia d’Àvila i qualsevol referència sobre el seu passat, formació, opinions seves o dels seus familiars. També obliga a eliminar totes les imatges, tot i haver estat tractades per dificultar la seva identificació.
Impunitat judicial i sanció als mitjans
Les persones espiades, víctimes de tortura policial, tal com han considerat diferents tribunals i organismes, no han aconseguit que cap tribunal espanyol jutgi els fets. La fiscalia, en tots els casos, s’ha posat al costat dels agents, bloquejant-ne les diferents causes. Actualment, només queda l’empara del constitucional, pendent de resolució, i de tribunals de drets humans d’àmbit europeu.