El PSOE i Sumar han arribat aquest dimarts a un acord in extremis per aprovar el paquet de mesures d’habitatge, que finalment es dividirà en dos reials decrets independents. L’Executiu espanyol ha sol·licitat al Congrés un ple extraordinari aquest mateix divendres per a la convalidació immediata dels dos decrets. La maniobra ha estat rebuda amb forts crítiques del sindicalisme d’habitatge.
Del «Decret Maricarmen» a dos decrets aigualits
Les mesures aprovades al Consell de Ministres inclouen, segons indiquen fonts de Sumar a El País, «la protecció davant dels desnonaments ampliada fins al 2030, la regulació del lloguer de temporada i habitacions, la prohibició de la compra de fons voltor fins al 2028 i la pròrroga de dos anys dels contractes en vigor que finalitzen abans del 31 de desembre». La renovació automàtica dels lloguers aniria en un segon reial decret.
Tot i això, des del moviment per l’habitatge s’interpreta aquesta maniobra com una forma que el govern espanyol introdueixi les mesures més moderades en un decret perquè Junts i el PNB l’aprovin. A la vegada, col·loca les més delicades per als interessos del capital immobiliari a l’altre paquet perquè aquests grups votin en contra i no tirin endavant.
«Regals fiscals» a propietaris
Tanmateix, el text inclou bonificacions fiscals a propietaris i llogaters. Els anomenats «regals fiscals» als rendistes són «una exigència de Junts, el concurs del qual és necessari perquè tiri endavant la llei». La deducció arriba «fins al 100%» als qui abaixin el preu del lloguer.
La mesura ha tornat a posar sobre la taula una de les polítiques fiscals més qüestionades de les últimes dècades: les reduccions a l’IRPF als propietaris d’habitatges de lloguer.
Beneficis fiscals lluny de ser progressius
Segons la memòria de beneficis fiscals dels pressupostos generals de l’Estat, la reducció del 60% a la base imposable per arrendaments d’habitatge va tenir un cost en la quota estatal de l’IRPF de 716 milions d’euros el 2023, l’últim exercici amb dades oficials, i se’n van beneficiar 2.033.555 rendistes.
El sindicat de tècnics d’Hisenda, Gestha, eleva aquesta xifra a 1.200 milions si se sumen les quotes autonòmiques i adverteix que la mesura «disminueix la progressivitat de l’IRPF». L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ja va concloure al seu estudi de beneficis fiscals del 2020 que aquesta reducció és regressiva: l’1% dels declarants amb més renda concentrava el 15% de tot el benefici fiscal, mentre que el 50% dels declarants amb menys renda amb prou feines obtenia un 5% del total.
Mesures que ni abaixen ni contenen els preus dels lloguers
Davant els 2,2 milions de rendistes beneficiats, només 121.573 llogaters mantenen una deducció estatal, amb un cost mitjà de 212 euros i una factura per a l’Estat de 25,7 milions, segons recorda Gestha. El secretari general, José María Mollinedo, compara les dues xifres: els propietaris gaudeixen d’un alleugeriment mitjà de 3.006 euros i una reducció total de 6.725 milions d’euros.
«Aquesta gran diferència dona una clara idea de l’aposta dels governs d’Espanya a l’última dècada per afavorir fiscalment els propietaris que posin els seus immobles de lloguer», diu. I conclou: «Vist el resultat a l’alça dels preus del lloguer, no sembla que la mesura tributària generalitzada hagi estat eficaç per contenir els preus».
Xavier Rupert, de Lullius Partners, recorda que «a la pràctica, el llogater no disposa avui de cap benefici fiscal estatal», ja que la deducció per lloguer d’habitatge habitual es va suprimir el 2015 i només sobreviu en règim transitori. La Llei 12/2023 d’Habitatge va abaixar la reducció general del 60% al 50% per als contractes posteriors al 26 de maig del 2023, amb coeficients del 60%, 70% i 90% segons rehabilitació, zona tensionada o rebaixa de renda superior al 5%.
Els rendistes paguen menys impostos que els assalariats
La dada més contundent és la bretxa del tipus efectiu. De les dades de l’Estadística d’habitatges declarats a l’IRPF del 2024, els rendistes van declarar ingressos per lloguer d’habitatge habitual de 21.000 milions. Després de deduccions de despeses (9.300 milions) i el «regal» per llogar (6.631 milions), la base sobre la qual tributen queda en poc més de 5.050 milions. «De cada 100 euros que ingressen, només tributen per 24 euros», resumeix elDiario.es.
Un assalariat amb un sou brut de 30.000 euros paga 4.926 euros d’IRPF treballant, mentre que un rendista que percep 20.000 de la seva feina i 10.000 de lloguer sense treballar tributa pràcticament la meitat, 2.700 euros.
Si un treballador ingressés 100.000 euros bruts, contribuiria amb 32.119 euros a Hisenda. Si aquesta mateixa quantia procedís íntegrament del lloguer, sense treballar, amb prou feines abonaria 5.434 euros.
