Dissabte al matí va començar un incendi a la població valenciana de la Vall d’Uixó (la Plana Baixa). El foc ha arrasat ja més de 8.000 kilòmetres i desplaçat gairebé 80.000 persones. Segons les primeres investigacions el foc no hauria tingut causes naturals.
Fins ara, l’incendi ha afectat 21 municipis a la zona, la qual cosa n’ha forçat l’evacuació d’unes 76.000 persones. Més enllà d’algunes zones de la Vall d’Uixó, s’han vist forçosament desplaçades les poblacions dels municipis de Vilavella, Alcúdia de Veo, Artesa, Alfondeguilla, Tales, Eslida, Artana, Ain, Suera, Vilamalur, Aiòder, Betxí, Onda (la Plana Baixa); Almedíxer, Assuévar, Xóvar (Alt Palància) i Torralba del Pinar (Alt Millars).
Els focs han arrasat unes 8.500 hectàrees en un perímetre de 48 kilòmetres quadrats. Algunes flames han arribat fins i tot als 20 metres d’altura. Si bé en els primers moments el foc va sobrepassar les capacitats d’extensió, l’augment en les últimes hores de la humiditat i un canvi en la brisa marina està ajudant els bombers a contenir i erradicar el foc.
A més, a les dificultats habituals en l’extinció d’incendis s’hi afegeixen d’altres. En primer lloc, l’explosió de restes d’explosius soterrades de la Guerra Civil. La Serra d’Espadà, on hi ha els focs més intensos, fou una de les principals línies de defensa del front de Llevant.
Els focs i el despoblament no són fenòmens aïllats
D’altra banda, el cos de bombers forestals del País Valencià denuncia l’abandonament que han patit els boscos i les zones més rurals. D’aquesta manera, expliquen que la massa forestal s’hi ha anat concentrant durant els últims quaranta anys i ara serveix com a combustible, la qual cosa explica la força i violència de les flames.
El despoblament de les zones rurals no és un fet aïllat o aleatori. Correspon a les dinàmiques d’acumulació i concentració del capital en les zones urbanes. Així, milers de treballadors es veuen forçats a migrar a les ciutats i les zones naturals són com més va més abandonades o confinades a certes activitats econòmiques fins que ja no són rendibles.
Llavors, sovint incendis d’aquesta mena són aprofitats o provocats per tal d’aconseguir terrenys en què especular o participar d’algun tipus de promoció immobiliària. A aquest fenomen s’afegeix un augment de les temperatures globals que fa que incendis com els d’aquests dies siguen cada vegada més freqüents.
